La retirada de les dutxes i els rentapeus de les platges de Cambrils suposarà un estalvi de 23.500 m3 d’aigua
L'Ajuntament ha recordat que el Baix Camp és la comarca amb més sequera del país
El Departament de Platges de l’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa una campanya de sensibilització sobre les mesures per fer front a la situació actual d’emergència climàtica i els episodis de sequera, posant en valor la preservació de recursos limitats naturals i essencials, com ara l’aigua.
Durant els propers dies, l’empresa municipal Ingesol instal·larà cartells informatius en català, castellà, anglès i francès sobre la retirada de dutxes. L’objectiu d’aquests cartells és explicar el motiu de la mesura i conscienciar la ciutadania i el turisme sobre la importància d’estalviar aigua. Com a dada, el cartell destaca que la retirada d’aquests elements suposen l’estalvi de 23.500 m3 d’aigua, que és l’equivalent a 12 vegades el volum de la Torre del Port.
Una d’aquestes mesures sostenibles ha estat la retirada de dutxes i rentapeus. La regidora ha recordat que, tot i que la sequera ha millorat a nivell de Catalunya, el Baix Camp segueix sent la comarca amb més sequera del país, juntament amb el Priorat. A dia d’avui, s’està subministrant aigua de Cambrils a dos municipis en situació d'emergència per sequera (Duesaigües i Riudecanyes), i a dos més que estan a punt d’entrar-hi (Alforja i Riudecols).
Camí Mendoza ha explicat que la decisió de desinstal·lar les dutxes i rentapeus es va prendre tot just abans de Setmana Santa davant la situació d’emergència general i ha defensat que és imprescindible mantenir aquesta mesura per aconseguir un estalvi d’aigua i conscienciar del valor que té aquest recurs natural limitat, tenint en compte que el 2023 es van mantenir els rentapeus i se’n va fer un mal ús.
La regidora també ha apuntat que d’altres municipis del Mediterrani ja fa anys que no disposen de dutxes ni rentapeus, com és el cas de les de la zona de Castelló, València, Dènia i Alacant, i que, durant aquest 2024, s’hi han afegit poblacions catalanes que també les han eliminat com Lloret, Palamós, Roda de Barà, Sant Pol o Mont-roig i d’altres que han reduït aquests elements en base a diferents criteris.
Finalment, Mendoza també ha apuntat que les aportacions de sorra que es realitzen al llarg de la costa per frenar la regressió del litoral són insostenibles i, per això, cal canviar el model i avançar cap a la renaturalització de les platges per consolidar-les, reforçant el sistema natural i fomentant la regeneració de la vegetació autòctona.
