La primera jornada de la Setmana de l'Hidrogen del Port de Tarragona posa el focus en l’impacte territorial
Avui dilluns 10 de juny ha començat la Setmana de l'Hidrogen al Tinglado 1 del Moll de Costa del Port de Tarragona, amb una jornada centrada en el territori i l'impacte dels projectes d'hidrogen, així com els permisos necessaris per a la seva implementació. La jornada ha comptat amb una participació destacada d'experts del sector, representants institucionals i empresarials.
La primera jornada de la II setmana de l’Hidrogen ha començat a les 9 hores amb una benvinguda a càrrec de Manuel Szapiro, representant de la UE a Barcelona; Saül Garreta, president del Port de Tarragona; i Isaac Justícia, director tècnic de La Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Els tres ponents han subratllat la importància de l'hidrogen com a element clau en la transició energètica i la necessitat de col·laboració entre les institucions i el sector privat. A les 9:30 hores, Alfonso Corbella Vázquez, representant de SENER, ha compartit la seva experiència amb el projecte d'hidrogen a Burgos i la gestió territorial del Parc Eòlic Tramuntana. Aquesta ponència ha destacat la complexitat de la integració de projectes energètics en l'entorn territorial i les solucions adoptades per superar aquests reptes.
Seguidament s'ha dut a terme una taula rodona sobre la tramitació, comunicació i legalització de projectes en el territori. La taula ha estat moderada per Jordi Fortuny, Director dels SSTT d’Empresa de la Generalitat de Catalunya, i ha comptat amb la participació de Carme Ferrer (Diputada de la Diputació de Tarragona), Guillem Garcia Castro (Ajuntament de Tarragona), Pere Poblet (OGAU) i José Luis Haro (Àrea Metropolitana de Barcelona).
Després de la pausa per al cafè, ha estat el torn de Franz Bechtold de Lhyfe que ha presentat el cas del projecte a Vallmoll, explicant l'impacte territorial i l'experiència del desenvolupament del projecte. Una de les claus per a la viabilitat econòmica i per a l’eficiència ecològica la producció d’hidrogen per a la indústria és la proximitat al consumidor final. El cas de Vallmoll compta amb l’interès d’indústries alimentàries i logístiques dels polígons de Valls i del propi municipi, la qual cosa no només resolt la qüestió de la viabilitat i l’eficiència, sinó també la creació de la cadena de valor.
A continuació s'ha celebrat una taula rodona sobre la visió de l'impacte al territori des d'un punt de vista local, social i econòmic. Moderada per Oriol Vilaseca de Vilaseca Consultors, la taula ha comptat amb la presència d'Ignasi Cañagueral (President de l’AEQT), Josep Pallarès (rector de la URV), Meritxell Budó (presidenta ACM), Oriol Alcoba (director general d’Indústria) i Jordi Brustenga (representant del Ministeri d’Indústria).
Els ponents han estat d’acord en afirmar que la implementació de projectes d’hidrogen només serà possible “a partir de la cooperació, cadascú des del seu rol, per poder superar el repte de la descarbonització industrial i la neutralitat climàtica”. La presidenta de l’ACM, Meritxell Budó, ha posat de relleu la necessitat de comptar amb l’administració local que, tot sovint, no és consultada sobre l’encaix dels projectes de transició energètica dins de les estratègies de futur municipals i comarcals. “La problemàtica és global, ara bé, els desafiaments són molt locals”, ha estat la conclusió sobre aquest tema.
La jornada ha conclòs amb una ponència per part de Saül Garreta (President de l’APT) i Daniel Montserrat (Director AITASA) sobre la necessitat d'aigua per als nous processos industrials i les possibles noves fonts de subministrament, destacant la situació actual de les dessaladores i la seva importància per al desenvolupament dels projectes d'hidrogen.
