Javier Sigró: “Tot fa pensar que en un futur Catalunya tindrà un clima semblant al del nord d’Àfrica”

El Centre for Climate Change de la Universitat Rovira i Virgili estudia, des de fa uns anys, el clima i les tendències i efectes del canvi climàtic. Es tracta d’un centre de prestigi la recerca del qual és valorada a nivell internacional. Un dels seus investigadors és Javier Sigró, geògraf de formació, que avui ha visitat els estudis de Ràdio Cambrils per parlar de canvi climàtic, escalfament global i moltes qüestions més del seu àmbit d’estudi.

Sigró ha explicat que fa molts anys que el clima va començar a canviar. El 2023 va ser un any càlid i sec, com ho havien estat els anteriors. I, segons Sigró, tot fa pensar que aquest 2024 també ho serà, ja que és una tendència marcada des de fa molt de temps. De fet, la previsió és que el clima a Catalunya cada vegada sigui més semblant al que tenen al nord d’Àfrica. El Centre for Climate Change treballa amb superordinadors que fan simulacions per intentar preveure l’evolució del clima. I, segons Sigró, de tots els resultats que han obtingut, no hi ha ni un sol model climàtic que prevegi que la temperatura ha de baixar o que ha de començar a ploure més. 

Una de les conseqüències d’aquest nou escenari és que s’han desdibuixat les estacions. Sigró, per exemple, ha explicat que l’estiu dura ara dos mesos més que fa cinquanta anys. Pel que fa a les onades de calor, l’investigador ha dit que no hi ha res que faci pensar que deixaran de produir-se. De fet, ha afirmat que més enllà del que passi a l’estiu, aquest hivern ha estat un bon exemple d’onades de calor amb temperatures més altes del que tocaria.

Un altre tema tractat ha estat la regressió de les platges i la pèrdua constant de sorra. En aquest punt, Sigró ha destacat que el canvi climàtic afecta, però que hi ha més causes que ho provoquen. A més, cada platja té les seves particularitats. Al seu parer, l’única opció per contrarestar la pèrdua de sorra a les platges passaria per eliminar totes les construccions humanes que s’han fet a primera línia de mar i, per tant, fer retrocedir la línia de costa. 

Per tot plegat, Sigró creu que cal preparar-se ja que el paisatge tal i com el coneixem anirà canviant. Per exemple, podrien modificar-se les migracions d’animals o que la vegetació canviés. En tot cas, l’investigador creu que no cal llençar missatges apocalíptics i ha assegurat que no podem dir que la humanitat estigui en perill com a espècie. Creu, en tot cas, que en alguns punts del planeta la vida serà impossible. Així mateix, al seu parer, la societat haurà de canviar molt ja que haurà d’aprendre a viure amb unes condicions molt diferents a les actuals. 

L’entrevista sencera es pot escoltar aquí.