Una recerca de la URV i Repsol analitza com el canvi climàtic pot impactar en l’activitat castellera

Societat

L’augment de les temperatures, els episodis de calor extrema o els canvis en les condicions ambientals poden incidir en la pràctica castellera. Aquesta premissa és la que aborda el nou tema del projecte ‘Castells de ciència’, que impulsa la Unitat de Comunicació i Divulgació de la Ciència de la URV amb el suport de Repsol. El tema analitza la relació entre el món casteller i diferents disciplines científiques i ho fa a partir d’un article divulgatiu sobre els efectes que aquests factors tenen en les actuacions castelleres, un cartell il·lustrat i un vídeo amb animacions que expliquen què és l’illa de calor urbana.

L’article, titulat ‘Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic’, parteix de la constatació que l’augment de la temperatura atribuït a l’activitat humana incrementa la probabilitat que episodis de calor intensa coincideixin amb diades castelleres. Aquest fet planteja nous reptes per a una activitat que se celebra majoritàriament a l’aire lliure i que concentra les seves cites principals entre els mesos de juny i setembre, tot i que el calendari actual s’ha ampliat de febrer a novembre.

El contingut de l’article es basa en un estudi impulsat pel Departament de Geografia de la URV en el marc de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, que analitza l’impacte del canvi climàtic en la pràctica castellera. Per disposar de dades de primera mà, l’equip investigador va instal·lar sensors de temperatura i humitat a diverses places castelleres durant els anys 2024 i 2025. Les mesures indiquen que en la majoria de diades analitzades se superen els 30 graus, amb diferències significatives entre zones al sol i a l’ombra i temperatures més elevades a les places que a l’entorn rural proper, un efecte atribuït a la illa de calor urbana.

L’estudi incorpora també la percepció de castelleres i castellers obtingudes a partir de tallers participatius amb 109 persones de 10 colles, que situen el rang òptim de temperatura entre els 18 i els 25 graus i estableixen els 35 graus com un llindar extrem per garantir la seguretat. A partir del conjunt de dades recollides, els investigadors proposen mesures d’adaptació relacionades amb horaris, durada de les diades, espais, hidratació, vestimenta i dotació sanitària, amb accions com generar ombres, garantir aigua fresca o ajustar horaris i durades.

 

Notícies relacionades