La conquesta romana de la península Ibèrica va transformar profundament la composició genètica de les seves poblacions, mentre que les migracions posteriors de sueus, alans i visigots van tenir un impacte demogràfic molt més limitat. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi internacional publicat a la prestigiosa revista científica Cell, que ha reconstruït la història genètica de la península Ibèrica entre els segles I i VIII de la nostra era a partir de l’anàlisi de 243 genomes antics procedents de 31 jaciments arqueològics.
La recerca, liderada per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE, CSIC-UPF), el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, la Universitat Harvard i la Universitat del País Basc (EHU), constitueix la primera anàlisi arqueogenòmica sistemàtica i a gran escala d’aquest període històric a la península Ibèrica.
Els resultats revelen que la incorporació de la península Ibèrica a l’Imperi romà va anar acompanyada d’importants moviments de població procedents de diferents territoris de la Mediterrània. Més enllà dels grans moviments de població, l’estudi també ha permès reconstruir relacions familiars entre individus que van viure durant l’antiguitat tardana.
Un dels casos més destacats correspon al jaciment d’Els Masos, a Cambrils, on les anàlisis genètiques han permès identificar tres individus que formaven part d’una mateixa família: una mare, un pare i la seva filla. La descoberta permet reconstruir una relació familiar directa entre persones que van viure en aquest territori durant l’antiguitat tardana.
Al jaciment de La Mineta, també a Cambrils, l’anàlisi de l’ADN antic ha permès identificar dos individus que eren germans. Igualment, a la vil·la romana dels Castellets, a la Canonja, s’ha identificat una relació de parentiu de primer grau entre dos individus, compatible amb un vincle entre progenitor i descendent.
Les mostres dels jaciments d’Els Masos i La Mineta, així com les procedents dels Voltants de la Torre Bargallona, també a Cambrils, formen part dels materials conservats al Museu d’Història de Cambrils, una de les institucions que han col·laborat en la recerca.