El grup de recerca ISOCAC de la URV ha desenvolupat el projecte “Societat digital i infraestructures socials” sobre l’associacionisme contemporani a la demarcació de Tarragona, amb el suport de la Diputació de Tarragona. Aquest estudi facilitarà l’abordatge de l’associacionisme avui, així com dels reptes als que s’enfronta en l’actualitat i en el futur. El projecte ha estat dirigit pel professor Ramon Arnabat, del Departament d’Història i Història de l’Art, i ha comptat amb la col·laboració dels historiadors Carlos Moruno y Manuel Camafort.
Els investigadors han fet una aproximació historiogràfica a l’associacionisme de la demarcació de Tarragona al llarg de l’època contemporània (1800-1983). L’estudi planteja, a partir d’informació de caràcter qualitatiu, quin era el teixit associatiu d’aquest territori, fent especial incís en les diverses tipologies, l’evolució de la seva articulació i establiment per la demarcació. El resultat s’ha integrat a la Base de dades de l’Associacionisme català contemporani.
Durant l’estudi s’han documentat un total de 5.132 associacions a la demarcació de Tarragona durant els segles XIX i XX. Aquestes associacions mostren una àmplia distribució comarcal, que lidera el Baix Camp amb 945 associacions, seguida del Tarragonès amb 939, la Terra Alta amb 204 i la Ribera d’Ebre amb 292. Amb tot, si es pondera pel nombre d’habitants, les majors densitats associatives es donen al Priorat, l’Alt Camp, la Conca de Barberà i el Baix Penedès.
Una altra característica de l’associacionisme de la demarcació de Tarragona és la gran diversitat: des d’ateneus i casinos, a societats de socors mutus i cooperatives, passant per societats recreatives, sindicals o religioses. Hem conformat quatre grups d’associacions en base a la seva funció: polítiques i religioses, que representen un 34% del total; sindicals i professionals, un 25%; culturals i recreatives, 21%; mutuals i cooperatives, un 18%; i territorial i altres, un 2%.