Un estudi conclou que la fragmentació del son altera l’estructura cerebral, especialment en dones

Dormir malament pot afectar el cervell molt abans que apareguin els primers senyals d’Alzheimer. Un nou estudi del projecte ALFASleep, liderat pel Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, i en col·laboració amb la Fundació “la Caixa”, revela que tenir un son de poca qualitat, amb major fragmentació, s’associa amb canvis estructurals del cervell en regions vulnerables a la malaltia d'Alzheimer, en persones sense deteriorament cognitiu i independentment de la presència de patologia Alzheimer.

La investigació, publicada a la revista Alzheimer’s & Dementia, destaca per la seva robustesa metodològica, realitzant un monitoratge objectiu del son i avaluacions cerebrals multimodals, incloent-hi biomarcadors de líquid cefalorraquidi (LCR) i imatges de ressonància magnètica.

L'estudi ha estat dirigit per la Dra. Laura Stankeviciute, primera autora de la investigació i el Dr. Oriol Grau, líder del Grup de Recerca Clínica i en Factors de Risc per Malalties Neurodegeneratives del BBRC. Les troballes reforcen l'evidència creixent que la manca de son pot comprometre l'estructura cerebral independentment de la patologia clàssica de la malaltia d'Alzheimer, i les dones mostren una major susceptibilitat a aquests efectes.

“Els trastorns del son són una característica comuna de l'envelliment i són encara més pronunciats en persones amb malaltia d'Alzheimer. Els resultats d'aquest estudi no només donen suport a descobriments previs, sinó que també revelen un patró particularment destacable: hem observat canvis mesurables en l'estructura cerebral que es produeixen independentment dels biomarcadors clàssics de l'Alzheimer. Això suggereix que la fragmentació del son pot contribuir a alteracions cerebrals relacionades amb la malaltia a través de vies que no s'expliquen únicament per la patologia establerta”, explica Dr. Oriol Grau.

L'estudi va incloure 171 adults cognitivament sans, la majoria amb un major risc de patir Alzheimer, de la cohort ALFA+, que forma part de l'estudi ALFA del BBRC, impulsat per la Fundació "la Caixa". A diferència d'estudis anteriors que es basaven en informes subjectius, aquesta investigació va utilitzar l'actígraf, un dispositiu no invasiu que rastreja els patrons de son en el seu entorn habitual durant períodes de fins a dues setmanes, proporcionant una avaluació més precisa.

Els participants també van ser avaluats amb ressonància magnètica cerebral i anàlisis de líquid cefalorraquidi per mesurar les proteïnes amiloide i tau, principals biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer. L’ús combinat de biomarcadors objectius de son i proves biomèdiques ha permès a l’equip investigador aïllar el paper independent dels trastorns del son en relació amb els canvis.