Un estudi científic identifica els factors que van portar a la radicalització dels terroristes que van atemptar a Barcelona i Cambrils

La Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra conjuntament amb el grup de recerca Conflict and Human Security de la Universitat de Còrdova i investigadors de les universitats de Granada i Burgos han analitzat els factors de risc i protecció presents en els membres de la cèl·lula terrorista del 17-A. L’objectiu d’aquesta recerca, publicada a la revista Behavioral Sciences of Terrorism and Political Aggression, ha permès identificar els factors de risc i protecció presents en el procés de radicalització violenta dels autors dels atemptats del 2017 a Barcelona i Cambrils.

La cèl·lula terrorista formada per deu membres es va començar a constituir entre finals del 2014 i inicis del 2015. Sobre aquestes deu persones, els investigadors han estudiat els factors de risc presents en la seva radicalització i els de protecció que haurien d’haver contrarestat els primers. L’estudi ha demostrat que, tot i que el procés de radicalització violenta té una naturalesa multifactorial, en el cas dels atemptats del 17 i 18 d’agost de 2017, els factors potencialment protectors no van ser suficients per contrarestar la influència dels factors de risc, generant-se així un desequilibri poder afavorir aquest procés.

Els factors de risc analitzats -especialment els psicològics (com ara la connexió dins del grup, la cerca de significat, l’amenaça simbòlica o realista, la passió obsessiva o l’autoritarisme, la percepció d’amenaça)- i les actituds/creences subjectives, que reflecteixen la perspectiva individual (com les actituds segregacionistes, les actituds antidemocràtiques o radicals i l’extremisme politico-religiós) van tenir una presència significativament més elevada entre els membres que no pas altres factors protectors, com els sociodemogràfics (edat, nivell educatiu, estat civil o ocupació laboral), o els experiencials/actitudinals, especialment aquells relacionats amb la seva integració social, que haurien pogut evitar la seva radicalització.

L’estudi ha demostrat que el factors de risc estaven més connectats entre sí i mantenien un fort lligam com si es formés una xarxa ben estructurada i compacta. En canvi, els factors protectors estaven més desconnectats entre ells i no tenien prou força, de manera que els primers van neutralitzar els segons i el seu possible efecte positiu. Les amistats que tots mantenien amb gent externa a la cèl·lula no va ser suficient per neutralitzar les accions violentes que van cometre.