Un apoteòsic i vibrant concert de Lax'n’Busto clou el 50è Festival Internacional de Música de Cambrils

La soprano Ainoha Arteta també va il·lusionar amb la seva actuació al Parc del Pinaret dissabte

El Parc del Pinaret de Cambrils va bategar ahir a la nit com un cor gegant. 2.500 persones es van lliurar des del primer acord de la banda Lax’n’Busto en el que va ser el darrer concert de la 50a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils. En una nit tropical, l’energia elèctrica dels Lax’n’Busto i la veu inconfusible de Pemi Fortuny van encendre un ritual col·lectiu. Ningú va fugir: ni la calor, ni els anys, ni el pas del temps van apagar les ganes de ballar, cridar i saltar. Les cançons que van forjar una generació es van desplegar de nou, fent vibrar tant la pista com les grades, on no hi cabia ni una agulla.

Els vendrellencs van oferir vint himnes i tres bisos, viatjant de ‘Miami Beach’ a ‘Tinc fam de tu’, d’‘Ara’ a ‘No vaig triar’, fins acabar amb un ‘T’estimo molt’. I quan semblava que tot havia dit la seva última paraula, van arribar els tres cops de martell definitius: ‘Què boig el món’, ‘La meva terra és el mar’ i un ‘Llença’t’ apoteòsic que va esclatar com un tro sobre el Pinaret.  El públic, indomable, no va parar d’interactuar alimentant una connexió irrepetible. L’agraïment de la banda va ser clar: se sentien sobrepassats per la rebuda d’aquesta mini gira de deu concerts, tots amb cartell de sold out. 

El director de RGB Músic, empresa organitzadora del Festival, Xavier Fortuny, ha titllat el concert dels Lax’n’Busto com d’apoteòsic i la millor cloenda possible per al certamen.

I si anit eren els Lax’n’Busto els que omplien el Parc del Pinaret i feien vibrar els assistents al concert, dissabte la que també va aconseguir convertir la nit en una vetllada musical especial va ser la reconegudat soprano de Tolosa, Ainoha Arteta, qui ja havia actuat la Festival Internacional de Música de Cambrils l’any 2013. Dotze anys després, Arteta va tornar a pujar a l’escenari al costat del pianista Javier Carmena en un recital íntim i d’alta expressivitat artística que va captivar el públic des de la primera nota.

Arteta va iniciar el concert amb la delicada ‘Chanson d’amour’de Fauré, oferint al llarg de la nit un repertori escollit amb cura, que va incloure obres de grans compositors. Entre peça i peça, la soprano va compartir amb els assistents les emocions i significats que la música li transmet, establint una connexió propera i profunda amb el públic. A la primera part també va interpretar ‘Manon Lescaut’de Puccini; va seguir amb una versió del mateix compositor ‘E l’uccelino (Ninna-nanna)’, per continuar amb altres peces de Antón García Abril com ‘Lontananzas’, ‘Agua me daban a mi’, ‘A pie van mis suspiros’, ‘No por amor, no por tristeza’.

L’ovació del públic en acabar el concerty va propiciar un bis amb l’emotiva ària ‘O mio babbino caro’ de Puccini, i un final apoteòsic amb el ‘Cant dels ocells’de Pau Casals, com a homenatge a la pau i al respecte entre cultures.