La inflació a Tarragona es manté estable i se situa per segon mes consecutiu en el 3,2%
Les dades definitives de l’IPC del mes de maig de 2026, publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), situen la inflació interanual a Espanya en el 3,2%, la mateixa taxa que a l’abril, amb una variació mensual del 0,1%. És el tercer mes consecutiu per sobre del 3%, un nivell que allunya l’economia espanyola de l’escenari de moderació cap a l’entorn del 2% que es preveia a començament d’any, i la inflació acumulada des del gener se situa en l’1,6%. A Catalunya, l’IPC se situa en el 3,1% interanual, una dècima més que a l’abril, amb una variació mensual del 0,2% i una acumulada de l’1,8%.
La inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics, ha repuntat dues dècimes fins al 3,0%, el nivell més alt de l’any, i deixa enrere la moderació de l’abril (2,8%). Aquest repunt indica que la pressió sobre els preus ja no depèn únicament del xoc energètic extern, sinó que s’està filtrant als components més estables de la cistella, vinculats sobretot als serveis, que avancen un 4,1% interanual.
A Catalunya, la subjacent se situa en el 2,9%, amb un augment mensual del 0,4%, i els serveis pugen un 3,9% interanual. La dada catalana confirma una pressió lleugerament inferior a la mitjana estatal, però amb diferències territorials rellevants. Per demarcacions, Girona presenta la taxa més elevada, amb un 3,5%, seguida de Lleida (3,4%), Tarragona (3,2%) i Barcelona (3,0%). En el cas de Tarragona, la inflació es manté estable i per segon mes consecutiu es manté en els mateixos valors.
El manteniment de la taxa general respon a un equilibri entre forces contraposades. Pressionen a l’alça el transport, amb una variació anual del 7,4%, i les activitats del lleure i la cultura, amb una taxa del 2,6%, els preus de les quals van baixar menys que al maig de 2025. En canvi, actuen a la baixa el vestit i el calçat, amb una taxa anual del -1,1%, i els aliments i begudes no alcohòliques, que van reduir la seva variació anual fins al 2,2%. El component energètic continua sent un factor de pressió, tot i que al maig el descens mensual dels combustibles i lubricants va contribuir a contenir la variació mensual del transport.
