Només el 2,87% de les vacants de feina ofereixen el teletreball a la demarcació de Tarragona

El teletreball es consolida a les empreses catalanes i progressivament va trobant el seu lloc en el si de les organitzacions, després de l’impuls sense precedents que va suposar l’emergència sanitària de la Covid-19 del 2020. Així ho constaten la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i Pimec amb l’estudi Noves formes d’organitzar el treball: el teletreball a Catalunya, elaborat a través del Baròmetre de Competències i Ocupacions de Catalunya. Aquest analitza les ofertes de treball publicades a Catalunya i a l’Estat espanyol entre el 2018 i el 2024, amb opció de teletreball, des del punt de vista de la demanda.

De tota manera, la distribució de les vacants de feina és molt diferent segons les demarcacions. La que ofereix més teletreball és Barcelona amb un 12,34%. Segueix la de Tarragona, però molt lluny, amb un 2,87% i darrera ja queden la de Girona, amb un 1,74% i la de Lleida, amb un 1,62%. En l’àmbit espanyol, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més incidència de teletreball el 2024 (10,24 %, híbrid o complet), per darrere de la Comunitat de Madrid (13,75 %).

L’estudi permet identificar les tendències i preferències de les empreses en el moment de contractar, amb resultats que reflecteixen principalment la demanda de nous llocs de treball en aquesta modalitat. L’informe constata que, només en cinc anys, el teletreball ha passat de ser una menció residual en les ofertes de treball (0,9 % el 2019) a aparèixer en el 10,2 % del conjunt de les vacants publicades el 2024.

L’anàlisi de les dades mostra que el futur és híbrid i que no totes les empreses adopten el teletreball de la mateixa manera. Des del punt de vista de la demanda, el model en creixement combina treball remot i presencial, mentre que el 100 % remot tendeix a la baixa, tot i que encara és majoritari.

Ara per ara, el sector capdavanter en teletreball és el de les TIC, amb un 13,01 % de vacants que ofereixen teletreball, malgrat que la situació és desigual segons les ocupacions. A banda de les TIC, el teletreball també s’estén en altres sectors, com el de les activitats de serveis administratius i de suport (12,88 %) i el de les activitats professionals, científiques i tècniques (9,52 %).

L’informe assenyala que les empreses ja no consideren el teletreball com una exempció temporal. Les dades indiquen que és una forma estable de treballar i que s’ha integrat en el dia a dia de les organitzacions. Segons l’estudi, l’augment del model híbrid suggereix que hi ha la voluntat de preservar els aspectes positius que els dos models aporten: els beneficis pel que fa a la interacció social de la presencialitat i la coordinació interna i els avantatges del treball a distància.