L’habitatge ja és el principal factor de desigualtat a Catalunya, segons un estudi de CCOO
CCOO de Catalunya ha presentat aquest dijous un estudi que identifica l’habitatge com el principal motor de desigualtat social del país i reclama un gir de 180° en les polítiques públiques. Segons l’estudi, titulat ‘L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe’, la situació actual no és causada per manca d’oferta, sinó per l’especulació, el desviament del parc cap a usos no residencials i dècades de polítiques públiques insuficients. El document, elaborat per la Fundació Cipriano García, destaca perquè no es limita al diagnòstic, sinó que aporta un paquet complet i aplicable de solucions.
Catalunya disposa d’uns 4 milions d’habitatges, però una part important no està destinada a ser habitatge habitual: una de cada quatre llars és segona residència, hi ha 106.000 pisos turístics i prop d’un 11 % del parc és buit. Paral·lelament, l’habitatge protegit s’ha reduït fins als 100.000 pisos i en deu anys només s’ha aixecat un pis protegit per cada 564 habitants.
Tot això es tradueix en una pressió enorme sobre les llars: els preus de compra han pujat un 40 % en deu anys i els lloguers arriben a consumir fins al 50 % dels ingressos. Les llars llogateres són, de llarg, les que presenten més vulnerabilitat i més risc de pobresa.
L’estudi subratlla que la crisi no és inevitable i que hi ha marge real per transformar-la si s’actua en quatre grans fronts: tancar les escletxes legals, una reforma fiscal que deixi d’afavorir l’especulació, ampliar de manera urgent el parc d’habitatge assequible i incorporar l’habitatge a la negociació col·lectiva. Irene Galí, autora de l’estudi, ha afirmat que l’habitatge ja és un problema de classe, perquè fins i tot tenir una feina estable i ben remunerat no garanteix avui dia poder accedir a un pis.
Per la seva banda, CCOO defensa que la crisi d’habitatge té solució si s’afronta amb reformes legislatives, fiscals i una ampliació real del parc d’habitatge assequible, i si l’habitatge entra també en el terreny de la negociació col·lectiva.
