L’espai Patrimoni col·lectiu posa damunt la taula la doble repressió contra les dones durant el franquisme

Cultura

En parla la historiadora Asunción Badia que el 10 d’octubre va pronunciar una conferència en el marc del cicle Memòria de Tardor

El XVII Cicle de Memòria de Tardor d’enguany, organitzat pel Museu d’Història de Cambrils, l’Arxiu Municipal i el Campus Extens de la URV, està dedicat a ‘La repressió de la Memòria’. I una de les activitats que s’han dut a terme recentment ha estat una conferència centrada en la repressió de les dones i, més concretament de les dones del Baix Camp. Es va pronunciar el passat 10 d’octubre i va anar a càrrec de la historiadora resident a Cambrils, Asunción Badia, i es va titular ‘Dona, franquisme i repressió. Les veus oblidades del Baix Camp’. I precisament, Asunción Badia ha estat la convidada aquesta setmana a l’espai Patrimoni col·lectiu que s’emet setmanalment a El món de Cambrils.

El responsable de l’Arxiu Municipal, Pedro Otiña, ha parlat amb ella d’aquesta xerrada que és fruit d’un treball de final de grau. Asunción Badia ha explicat que quan va haver de fer el treball va tenir molt clar que volia incidir en alguna qüestió que posés la dona en el punt de mira i se li va ocórrer la doble repressió que va patir durant el franquisme, la política i la de gènere, pel simple fet de ser dona. Li va dirigir el professor de la URV, Ramon Arnabat, i el va acotar al Baix Camp. Segons ha explicat va haver de consultar molts llistats dels presoners, homes i dones, que havien estat a Tarragona i li van sortir 2.284 dones, 110 del Baix Camp.

La repressió de les dones durant el franquisme va ser tant dura com la dels homes. Moltes de les presoneres se les va detenir senzillament perquè no van trobar al seu pare, espòs, germà o fill. Asunción Badia ha comentat que no totes anaven directament a la presó. Algunes primer passaven al dipòsit del local i allí les vexaven i humiliaven.

Durant la conversa amb Pedro Otiña, Asunción Badia també ha assegurat que entre les dones represaliades hi havia molta solidaritat entre elles. S’ajudaven sobretot en la cura dels fills que de vegades els hi prenien quan entraven a la presó.

Poden escoltar el capítol complet de Patrimoni col·lectiu d’aquesta setmana a la nostra pàgina web radiocambrils.cat.

Notícies relacionades