L’escultora Natàlia Ferré farà divendres la inauguració de “La Magrana” a la Sala Àgora
L’escultora Natàlia Ferré inaugurarà l’exposició “La Magrana” aquest divendres, 18 d’octubre, a les 20h, a la Sala Àgora de l’Ajuntament de Cambrils. L’artista tarragonina fa un recorregut per la història de l’art de la Mediterrània, posant al centre la importància de la dona, que té un paper rellevant fins al Renaixement, on comença el declivi, passant pel Tot, la Sensualitat i el Dol.
En aquest viatge en el temps, Ferré revisita l’Antiga Grècia i el Renaixement, acompanyada pel fruit del magraner, la Magrana, present en la nostra cultura, que és símbol de mort i resurrecció, regeneració, sensualitat, passió, creació, fecunditat o fertilitat.
Per aquesta exposició, Natàlia Ferré esculpirà a la pròpia sala la figura principal de la part del Renaixement: un grup escultòric format per una mare i una filla inspirada en la Pietat de Miquel Àngel, que es troba a la Capella Sixtina de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Aquesta obra compta amb la col·laboració de l’empresa Sio 2, fabricant de pasta ceràmica.
L’artista se centra en la figura de tres deïtats de la mitologia grega: Afrodita, Demèter i Persèfone. Afrodita és la deessa de l’amor, la bellesa. Qui planta per primera vegada un magraner a la terra. Demèter i Persèfone, mare i filla, deesses de l’agricultura, de la vida i de la fertilitat, representen els poders de la naturalesa, la seva transformació i emergència cíclica. Demèter dona la vida, Persèfone, representa vida i mort cícliques, dona de la transformació i la regeneració de l’inframón a la terra. Els sis grans de magrana que Persèfone menja al món subterrani (menjar dels morts), on l’ha raptat Hades, són el que l’impedeixen de tornar a la terra; només hi podrà tornar cada sis mesos, en les dues estacions de florida.
El Renaixement, als segles XV i XVI, és un moment renovador de la història, humanista, lluminós. Ferré fa una interpretació personal de la Pietat de Miquel Àngel que es troba a la Basílica de Sant Pere. Aquí, la mare sosté a la seva filla. L’artista vol parlar de la pèrdua de la innocència, de la fragilitat, la vida, i la mort, entre altres temes.
