L’Associació Grup Ball Country No Potser No Potser celebrarà aquest diumenge el seu quinzè aniversari
L’Associació Grup Ball Country No Potser No Potser de Cambrils està d’enhorabona, ja que enguany celebra el seu quinzè aniversari. I aquest diumenge ho celebraran amb una gran festa que es durà a terme a l’Hotel Sol Port de Cambrils des de les 11:30 h del migdia i fins a les 18:30 h de la tarda. Per parlar sobre la festa i sobre la història de l’entitat avui han visitat Ràdio Cambrils quatre membres de l’entitat: Mònica Pérez, Francesc Rovira, Maria del Carme Ventura i Cinto Pallarès.
La celebració de diumenge és una festa privada a la qual hi assistiran més de 80 persones, moltes de Cambrils, però també d’altres indrets com Barcelona, Castelló, Lleida, Tarragona o Reus. Bàsicament ballaran durant tot el dia, ja que hi ha més de 80 balls previstos. També faran un dinar especial en el qual es faran concursos, es donaran regals, etc. Aquest és un acte tancat, però a l’estiu faran ballades tant al juliol com a l’agost que sí que seran obertes al públic.
L’entrevista ha servit per repassar la història del grup, que es remunta a fa 20 anys, ja que l’entitat es va fundar cinc anys després que comencessin les seves activitats. La persona que va encendre la metxa va ser el Joan Pellicer, que estava lligat al departament de Cultura, i que va ser qui va tenir la idea de posar en marxa un grup de ball country al municipi. També hi van tenir un paper molt important en els inicis el Joan i l’Anna, dos ballarins de Lleida que van ser els primers professors que va tenir l’entitat. Al començament ballaven al Centre Cultural i eren una vintena de persones, però el grup es va anar fent més gran i van haver de buscar uns altres espais perquè no hi cabien.
La Mònica Pérez ha explicat que més enllà del ball i del country, la clau de l’èxit del grup és que s’ho ha passat molt bé i sempre han estat com una petita família.
Sobre el grup, actualment són una vintena de persones. Hi ha més dones que homes, però això succeeix a tots els grups de country, i molts són de la tercera edat. Tots ells estan satisfets perquè tot i que hi ha hagut èpoques en què eren més persones, sempre hi ha hagut un grup compacte de socis i sòcies que han estat al costat de l’entitat. Sobre el country, han admès que no és un ball fàcil de dominar i que requereix una certa pràctica. Ara bé, allò que ho fa exigent també és allò que ho fa especial, i és que cada música té uns passos característics.
L’entrevista sencera es pot escoltar aquí.
