L’Arxiu Municipal recopila 119 sumaríssims amb les penes durant la repressió franquista a Cambrils

La 17a edició del cicle ‘Memòria de tardor’ s’ha dedicat a la repressió franquista. El programa d'activitats, titulat 'La repressió de la memòria', ha fet un repàs les diferents cares de la repressió amb una exposició, la presentació d'un llibre, una sortida cultural i diverses conferències. La finalitat d’aquest cicle ha estat el d’explicar com es va viure la repressió franquista a Cambrils. Un cop finalitzat el cicle, l’arxiver municipal Pedro Otiña ha dedicat el ‘Patrimoni col·lectiu’ d’aquesta setmana a aquest tema aportant dades de context.

Quan entren les tropes franquistes a Cambrils el 15 de gener de 1939 la població del municipi es dedicava principalment al sector pesquer i l’agrícola. Hi va haver un descens de població després de la guerra. El 18 de gener de 1939 es constituiria la comissió provisional amb funcions d’ajuntament amb Joan Pujol Cañellas com a alcalde i nomenada per Eusebio Sans Coll, oficial del Cuerpo Militar. Algunes de les accions que es van implantar van ser l’exaltació del nou règim en desfilades falangistes o la restauració d’elements religiosos com el crucifix, entre altres. En termes repressius municipals el primer que van fer va ser la depuració generalitzada dels funcionaris municipals.

Els treballadors de l’Arxiu Municipal han pogut recopilar 119 expedients – sumaríssims-, en els quals hi figuren diferents tipus de penes. 21 persones van ser condemnades a 12 anys i un dia de reclusió temporal, 13 persones van ser absoltes, 14 persones van ser condemnades per sobreseïment, 10 persones condemnades a 20 anys de reclusió, 13 persones a reclusió perpètua, 12 persones a 15 anys de reclusió temporal .

D’aquestes persones, sis dones van ser condemnades, quatre nascudes a Cambrils i dues residents al municipi.

Moltes de les persones que van ser capturades mentre fugien de les tropes franquistes van ser trasllades a les presons de Tarragona i Reus i als camps de concentració que hi havia en ambdues ciutats.

Poden tornar a escoltar l’espai ‘Patrimoni col·lectiu’ aquí