L’Arxiu de Cambrils ingressa dues llibretes de senyes antigues que servien per evitar que les arts de pesca s’arrapessin

Un dels molts mals de cap dels pescadors des de sempre és que les xarxes s'enganxin o arrapin a una roca no visible a la superfície de la mar. Avui en dia la tecnologia com el GPS o els radars ajuden a evitar aquests riscos i que la navegació o la pesca sigui més segura. Això és ara, però quan aquesta tecnologia no existia els mariners memoritzaven els llocs perillosos o els escrivien en llibretes que s’anomenen “de senyes”. Aquests escrits es compartien entre els pescadors perquè ningú tingués problemes durant la jornada de pesca. Avui dos cambrilencs, propietaris de dos d’aquests llibres, els han donat a l’Arxiu Municipal de Cambrils perquè en tinguin cura i els estudiïn. Es tracta de Lluís Font Fortuny i d’Antoni Piqué Aguiló.

La llibreta de senyes de Lluís Font Fortuny està datada cap a l’any 1920 del segle passat i la d’Antoni Piqué Aguiló, cap la dècada dels anys 60. Es tracta de dos documents d’alt valor perquè apareixen els llocs on hi havia un risc i estan senyalitzats amb referencies geogràfiques i toponímiques que triangulen els llocs perillosos i maleïts. Aquesta llibreta, va ser parcialment publicada per Ramon Gomis al seu llibre 'La Mar de la Frau. De Salou a Cambrils' l’any 1987 i editat per Caja Madrid.

Gerard Martí, director del Museu d’Història de Cambrils, ha ressaltat la importància d’aquest patrimoni material i immaterial de la navegació marítima per la costa cambrilenca i, fins i tot, una mica més enllà.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, abans de la signatura de la donació també ha volgut remarcar la importància d’aquestes llibretes de senyes que eren com un tresor per als pescadors.

Les llibretes de senyes eren fulls de ruta que avui en dia han passat a la història, però que en aquell moment eren de vital necessitat per als pescadors. Lluís Font Fortuny ha ressaltat que quan se senyalitzava un lloc era perquè primer una barca havia tingut algun problema amb les seves xarxes.

La llibreta que ha donat Antoni Piqué Aguiló és una còpia feta als anys seixanta del segle passat. Desconeix la data de l’original, tot i que està segur que és posterior a la de Lluís Font Fortuny. Pigué Aguiló als anys seixanta treballava a la Confraria de Pescadors i un pescador li va demanar que li fes una còpia amb màquina d’escriure d’un manuscrit. Antoni Piqué en va fer dues i la seva és la que ha donat ara.

Ara l’Arxiu Municipal de Cambrils estudiarà el vocabulari, els llocs geogràfics senyalitzats i la toponímia. Una tasca que no serà fàcil en alguna de les anotacions perquè algunes són argots que ja no s’utilitzen.