La Generalitat preveu que l’economia catalana enguany creixi un 2,5% i el vinent, un 2,1%

El Departament d’Economia i Finances ha publicat avui l’escenari macroeconòmic de Catalunya per al bienni 2025-2026, que situa el creixement estimat del PIB català en el 2,5% el 2025 i el 2,1% el 2026. Aquest nou escenari confirma, segons la Generalitat, la normalització gradual de l’economia catalana cap a taxes pròximes al 2%, després d’uns anys de creixements inusualment intensos. Tot i així, el PIB català continuarà avançant a un ritme destacat i per sobre de la mitjana de la zona euro, que el 2025 se situaria en l’1,2% segons les perspectives de l’OCDE. L’economia catalana acumula, així, més de quatre anys amb un diferencial de creixement positiu respecte al conjunt de la zona euro.

D’acord amb les noves previsions, l’escenari complex per al comerç global, l’atonia de la zona euro i l’augment de les importacions tindrien un impacte negatiu el 2025, que s’atenuaria el 2026. És per això que el creixement previst d’enguany s’ha moderat en una dècima respecte a l’escenari de la primavera passada, mentre que el del 2026 s’ha revisat una dècima a l’alça.

La demanda interna seguirà impulsant l’economia catalana a curt termini. Concretament, el consum privat es mantindrà fort gràcies al bon comportament del mercat de treball, la renda disponible i el creixement de la població. Tanmateix, la inversió serà el component de la demanda interna que experimentarà un avanç més significatiu, de forma que guanyarà protagonisme com a motor del creixement. Entre els aspectes que contribueixen a accelerar la inversió, es cita la millora de les condicions de finançament, el baix nivell d’endeutament empresarial o el suport dels fons Next Generation.

Tot i que les perspectives econòmiques per al bienni són favorables, el document adverteix que hi persisteixen riscos que poden alentir el ritme previst de creixement, com ara la guerra aranzelària, la feblesa econòmica de la zona euro, les tensions geopolítiques a Ucraïna o l'Orient Mitjà, l’enduriment de les condicions financeres o la inestabilitat política i pressupostària en països propers com França.