La Generaliat regula els lloguers de temporada i estableix sancions per garantir l’aplicació del Decret Llei
La Generalitat ha aprovat aquest dimecres un Decret llei que regula els arrendaments temporals i el lloguer d’habitacions. La norma, que conté també unes obligacions en matèria d’informació i un règim sancionador, respon a la necessitat de salvaguardar els drets de les persones arrendatàries i garantir l’efectiva i directa aplicació de les mesures que preveu la Llei estatal pel dret a l’habitatge respecte a la limitació dels preus del lloguer.
El Decret llei modifica diversos articles de la Llei catalana del dret a l’habitatge (18/2007) i, per evitar interpretacions interessades, concreta que el lloguer de temporada és aquell amb finalitats de lleure, vacances, recreatives o culturals (certàmens, congressos, fires, festivals, esdeveniments, etc.). Es consideren usos diferents dels d’habitatge i, per tant, no els és d’aplicació la contenció de rendes.
En canvi, delimita que l’arrendament d’habitatge per a finalitats professionals, laborals, d’estudis, d’atenció o assistència mèdica o d’altres anàlogues és lloguer destinat a cobrir necessitats d’habitatge permanent, tot i que amb una durada temporal. Aquests casos, doncs, estan sotmesos al règim de contenció de rendes i la resta de normativa sobre la renda (inclosa la prohibició de repercutir al llogater les despeses de gestió immobiliària i de formalització del contracte).
Per això, el Decret llei obliga que en tots els contractes de lloguer hagi de constar la causa o finalitat de l’arrendament. Si no es diu, es considerarà habitatge permanent.
Pel que fa a l’arrendament de l’habitatge per habitacions, la norma especifica que la suma de les rendes pactades en els diversos contractes de vigència simultània d’un habitatge ubicat en una zona de mercat residencial tensat no pot superar la renda màxima que li seria aplicable si es llogués com a habitatge unitari.
Pel que fa al règim sancionador, es considera infracció molt greu llogar l’habitatge per un preu que superi el 30% del màxim aplicable segons el règim de contenció de preus; infraccions greus llogar-lo per un preu superior d’entre el 10% i el 30%; no fer constar en el contracte la causa o finalitat de l’arrendament i repercutir en els arrendataris les despeses de gestió immobiliària, així com els de formalització del contracte; i és infracció lleu no fer constar la informació requerida en la publicitat, les ofertes o els contractes i llogar el pis per un preu que superi fins a un 10% el màxim aplicable en la contenció de rendes.
