La demarcació de Tarragona manté un dinamisme econòmic durant el primer semestre d’enguany
Així s’observa a l’informe de la Conjuntura Econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre elaborada per la URV

L’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre evoluciona dins d’un context territorial favorable, tot i la desacceleració mundial, l’encariment de l’energia i la incertesa dels mercats. L’activitat productiva i l’ocupació del territori mantenen un comportament dinàmic, en sintonia amb el conjunt de Catalunya. De tota manera, la dependència energètica constitueix un risc, ja que un augment prolongat dels preus podria reduir els marges empresarials i frenar la inversió. Així s’observa a l’Informe de la Conjuntura Econòmica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre corresponent al segon semestre d’enguany. Un treball que ha estat elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i presentat a la Cambra de Comerç de Reus.
Les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre han assolit un màxim històric de població. L’1 de gener de 2026 s’apropava als 890.000 habitants, un 1,6% més que l’any anterior. L’increment, superior als 14.300 residents, s’explica principalment pel creixement de la població estrangera, que va avançar un 4,9%. La taxa d’estrangeria va arribar així al 19,8%. Aquesta evolució demogràfica també incideix en comarques com el Baix Camp, tant en el mercat laboral com en la demanda d’habitatge i serveis.
Pel que fa a les dades d’ocupació, l’informe de la Conjuntura Econòmica del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre indica que durant el primer trimestre de 2026, la província tenia 15.900 ocupats més que un any abans. En canvi, respecte del trimestre anterior, l’ocupació va disminuir en 7.600 persones i la taxa d’atur va augmentar fins al 12,6%, per sobre de les mitjanes catalana i espanyola.
També destaca l’augment de l’activitat emprenedora. Entre 2020 i 2025, la constitució de societats va créixer un 90,8% a la província, davant del 65,8% català. Alhora, la taxa de dissolució va arribar al 0,91%, gairebé tres vegades la mitjana de Catalunya.


