Kayed Hammed: “L’alto el foc de Trump és una trampa perquè el genocidi a Gaza no s’ha aturat”
L’Ateneu Juvenil de Cambrils va acollir ahir una xerrada de Kayed Hammad, un periodista palestí de 62 anys que actualment és refugiat polític i resideix a Espanya. Hammad ha viscut en primera persona la guerra i el desplaçament de la seva família, i durant l'acte va denunciar la situació crítica que viu el poble palestí a la Franja de Gaza. De tot plegat n’ha parlat avui en una entrevista a Ràdio Cambrils.
En primer lloc, Hammad ha volgut deixar clar que el que s’està vivint a Gaza no és un conflicte bèl·lic, sinó "un genocidi". Té clar que Israel vol exterminar el poble palestí amb la connivència dels Estats Units. El periodista assegura que la situació a la zona és "crítica" i que la majoria de la població només pot lluitar per sobreviure un dia més. Així mateix, afirma que l’alto el foc promogut pels Estats Units és una trampa de Donald Trump per intentar desviar l’atenció del conflicte, ja que d'ençà que es va decretar han mort més de 1.300 palestins a mans de l’exèrcit israelià i hi ha més de 2.000 ferits. Hammad reitera que, tot i la treva, "el genocidi no s’ha aturat".
El periodista ha descrit un panorama desolador: afirma que Gaza està "feta pols" i que la major part dels edificis han estat destruïts. Hi ha una gran manca de serveis bàsics com aigua potable, electricitat o medicaments. De fet, Hammad ha manifestat que tots els malalts crònics que necessitaven tractament ja han mort. L’exiliat també ha explicat que Israel posa moltes traves a l’entrada d’ajuda humanitària, i es calcula que només hi arriba el 20% del que caldria.
Finalment, ha remarcat que la reconstrucció física de Gaza ni ha començat ni hi ha motius per pensar que ho farà aviat. L’únic punt positiu, a parer seu, és que per primer cop a la història Israel ha perdut la batalla del relat i ja gairebé ningú es creu el discurs oficial de l'Estat hebreu.
Hammad també ha parlat de la seva experiència personal. Va rebutjar dues vegades l’exili, però finalment ho va haver d'acceptar. Ha arribat a Espanya amb la seva dona i tres dels seus fills; el seu fill gran i la seva sogra van morir a Gaza. Tot i això, es considera un afortunat perquè molta gent ho ha perdut absolutament tot. Ara bé, admet que ell i la seva família ho passen molt malament a causa del sentiment de culpa per viure a Europa mentre els seus familiars i amics continuen atrapats “en l’infern de Gaza”.
L’entrevista sencera es pot escoltar a radiocambrils.cat.
