Resuming podcast

9 de Abril de 2024 a les 13:39

Anna Amigó: “L’arpa és un instrument que sona meravellosament bé des del primer dia”

Compartir

El Centre Cultural de Cambrils acollirà aquest dimecres, a les 18h, la presentació del llibre ‘Em dic arpa’, que ha escrit l’arpista, cantant i compositora Anna Amigó. Per conèixer més en detall aquest llibre i l’arpa, l’artista de l’Espluga de Francolí ens ha acompanyat aquest matí al programa ‘El món de Cambrils’.

‘Em dic arpa’ és un llibre infantil adreçat a nens entre 6-11 anys que tracta sobre dos nens que un dia descobreixen l’existència d’una arpa i després tenen l’oportunitat de començar a tocar-la. En aquest llibre els lectors aprendran totes les particularitats que té l’instrument. A banda del text, és un llibre interactiu en el qual el lector pot pintar, dibuixar i descarregar-se una cançó. Anna Amigó ja ha presentat el llibre en diferents escoles i l’acceptació ha estat molt bona. Els nens i nenes s’han quedat sorpresos que amb l’arpa es pugui imitar el so d’altres instruments.

L’arpa és un instrument originari de la Mesopotàmia, que té bastanta presència a llocs com Escòcia o Irlanda però encara és bastant desconegut a Espanya. L’entrevistada ha comentat que ella va començar tocant el violí perquè al seu poble no hi havia la possibilitat d’estudiar arpa, i quan va estar a Brussel·les va tenir l’oportunitat de tocar-ne una i li va captivar.

De l’arpa, a banda de la seva versatilitat, en destaca que és un instrument que sona molt bé des del primer dia.

L’espluguina es considera una fidel defensora de la llengua catalana. Ella fa música tradicional catalana, agafa les melodies i les adapta a noves situacions perquè moltes de les cançons que canta tenen un missatge bastant dur.

Ella toca l’arpa celta, una arpa més petita que la tradicional, que és de grans dimensions, i no té pedals. Si alguna cosa té clara és que per Amigó, l’arpa i la veu tenen la mateixa importància, i en les seves actuacions les cançons sempre estaran acompanyades de veu.

Poden escoltar l’entrevista aquí