Hélène Arcelin: “A Banyoles no volen admetre el seu racisme amb el tema del ‘Negre’ i seria bo que ho fessin”

El passat 17 de juny, TV3 va emetre el documental ‘El negre té nom’, en el qual s’explica la història del ‘Negre de Banyoles’ i de com el cambrilenc Alphonse Arcelin va lluitar fins al final perquè el retiressin del Museu Darder, on era exposat com un objecte, i el retornessin al seu país. Una de les protagonistes del documental, que es pot veure de manera gratuïta a la plataforma 3Cat, és Hélène Arcelin, regidora del grup municipal d’Esquerra Republicana a Cambrils i filla del doctor Alphonse Arcelin. Hélène Arcelin ha passat aquest dilluns pels estudis de Ràdio Cambrils per parlar sobre ‘El negre té nom’ i la lluita del seu pare.

La cambrilenca ha assegurat que el documental és “espectacular”, no només perquè explica molt bé la història sinó també perquè descobreix qui era el ‘Negre de Banyoles’, el nom del qual és Molawa VIII. Arcelin ha explicat que prèviament ja hi va haver una persona interessada en fer un documental sobre el tema però no trobar finançament. En el moment àlgid del culebrot a Banyoles, abans dels Jocs Olímpics de Barcelona 92, Arcelin estava en edat adolescent i no acabava d’entendre ben bé la història. A això s’ha de sumar que el doctor Arcelin era un home reservat i que, en paraules de la seva filla, tenia tendència a guardar-se les coses enlloc de compartir-les. En aquest sentit, Arcelin ha admès que va ser més tard quan ella va prendre consciència del mèrit que tenia el seu pare per tot allò que va fer per denunciar el cas del ‘Negre de Banyoles’. 

Un dels moments àlgids del documental es produeix quan Arcelin viatja a Banyoles, acompanyada d’una amiga i de les cendres del seu pare, i es reuneix amb Joan Solana, alcalde de Banyoles quan va esclatar la polèmica i persona que es va convertir en enemic d’Alphonse Arcelin. La regidora republicana ha explicat que la trobada va ser cordial i profitosa tot i que Solana no va demanar-li perdó per tot el que havia passat. Arcelin creu que no ho va fer perquè si demanés perdó reconeixeria, de manera evident, que va tenir una actitud racista durant tot el conflicte. Un punt que crida l’atenció és que tant Arcelin com Solana eren afiliats del PSC, però això no va tenir cap efecte positiu a l’hora de trobar una solució. En aquest sentit, Arcelin ha afirmat que els socialistes de Cambrils van donar suport al seu pare, però en canvi la cúpula del partit no ho va fer. Al seu parer, el PSC no li va voler donar al tema la importància que mereixia perquè no els interessava. 

Un altre dels moments impactants del documental es dona quan es recuperen entrevistes fetes fa més de trenta anys a veïns i veïnes de Banyoles que opinaven que el ‘Negre de Banyoles’ s’havia de quedar al Museu Darder. Doncs bé, l’equip del documental torna a parlar amb algunes d’aquestes persones i totes elles segueixen defensant la postura que tenien en aquell moment i consideren que no van ser racistes. Hélène Arcelin té molt clar que Banyoles no ha passat pàgina i mai no ha admès que la defensa que van fer del ‘Negre’ era racista. La cambrilenca creu que haurien de reconèixer el seu error per reparar l’actitud que van tenir durant tots aquells anys i perquè el fet de no fer-ho segueix sent un acte racista.

En aquest sentit, Arcelin ha apuntat que la societat catalana ha avançat molt però es continuen produint actituds racistes. I Cambrils tampoc és una excepció. Com a exemple, ha manifestat que no pot tornar a passar que una persona blanca es pinti la cara de negre per fer del Rei Mag Baltasar amb la quantitat de persones negres que hi ha a Cambrils.

L’entrevista sencera es pot escoltar aquí.