El Parlament de Catalunya va aprovar ahir la nova Llei de Cambres, una reivindicació històrica de les 13 Cambres de Comerç catalanes que posa fi a més d'una dècada sense una normativa autonòmica adaptada a la realitat del sistema cameral català, tot redefinint-les de nou i dotant-les de plena seguretat jurídica.
La nova Llei de Cambres permetrà, en primer lloc, adaptar la normativa catalana a la Llei bàsica estatal de Cambres de Comerç del 2014. Des d’aquell any, Catalunya havia estat una de les poques comunitats autònomes sense una llei cameral actualitzada i s’estava regint per una regulació anterior, que havia quedat obsoleta, cosa que afectava negativament el funcionament de les Cambres de Comerç.
L'aprovació de la norma culmina un procés iniciat per les Cambres amb la redacció de la Proposició de llei i una llarga interlocució, primer amb els agents socials, després amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i finalment amb els grups parlamentaris, amb l’objectiu d’aconseguir una proposta dialogada i de consens per garantir que el text superés tots els tràmits per convertir-se en llei.
Després d’aconseguir tots els suports, la Proposició de Llei de Cambres va ser registrada al Parlament de Catalunya, tramitada pel procediment d’urgència i presentada al Ple per part dels grups parlamentaris del PSC-Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit Popular de Catalunya. El Ple ha donat llum verda definitiva a la Llei de Cambres després de l’aval unànime del Consell de Garanties Estatutàries, el dictamen del qual considera el contingut de la Proposició de llei conforme a l’Estatut i la Constitució i , en concret, els preceptes relatius a la composició dels òrgans de govern de les Cambres de Comerç, el seu rol de representació i participació institucional respecte dels interessos generals que els hi són propis i les seves funcions de participació i col·laboració en matèria de formació professional.
La Llei reconeix i ordena quatre grans àmbits on actuen les Cambres de Comerç: la representació dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació; la col·laboració amb les administracions; la prestació de serveis a les empreses i el foment del català.
Una altra de les grans novetats principals que introdueix la llei és la nova configuració dels Plans Camerals, un instrument que permetrà articular de manera més coordinada i eficient la col·laboració entre les Cambres i les administracions públiques. A través d'aquests plans, les Cambres podran identificar les necessitats prioritàries de l'economia de cada territori i del conjunt de Catalunya, proposar objectius de desenvolupament econòmic i plantejar actuacions específiques per assolir-los. La seva execució es negociarà amb les administracions públiques competents, incloent-hi els seus mecanismes de finançament.
