El Nàstic de Joan Oriol es queda a un pas de l’ascens en caure a la pròrroga davant la Real Societat B
Els grana van fer un bon partit però l’1-3 de l’anada va ser una llosa
No ha pogut ser. El Nàstic de Tarragona del cambrilenc Joan Oriol s’ha quedat, un any més, a les portes de l’ascens a Segona A en perdre a la pròrroga del partit de tornada de la final del play-off davant la Real Societat. Un penal polèmic transformat per Gibelalde en el temps extra va donar l’ascens als donostiarres, en un partit on el Nàstic, aquest cop sí, va ser millor que el rival.
El conjunt grana es presentava al Municipal de Zubieta amb tota la il·lusió del món i motivat per obrar el miracle: aixecar l’1-3 de l’anada i pujar a Segona A.
Els tarragonins van fer un partit de molt ofici. La primera part va ser de molt respecte, sense clares ocasions de gol, la Real tenia el domini de la pilota i el Nàstic esperava la seva oportunitat. Seria Jaume Jardí al minut 36 qui penjaria una pilota dins l’àrea que ningú tocaria, el porter Arana no calcularia bé, i l’esfèrica acabaria entrant dins la porteria. Era el 0-1 i el gol que faria somiar a tota l’afició del Nàstic desplaçada i als que animaven des de Tarragona. Amb el 0-1 s’arribaria al descans.
A la represa, el Nàstic li disputaria més la pilota als txuri urdin. En una acció aïllada dins l’àrea, Álex Jiménez recollia l’esfèrica dins l’àrea, Arana el feia caure i l’àrbitre xiulava penal. El capità del Nàstic, el cambrilenc Joan Oriol, agafava la responsabilitat i transformava la pena màxima. Era el 0-2, un resultat que portava el partit a la pròrroga. Abans del temps extra, el Nàstic va tenir una ocasió clara de gol de les botes de Marc Fernández, que va xutar ajustat al pal.
A la pròrroga, amb les forces justes, els dos equips ho intentarien. El Nàstic estava obligat a marcar si volia pujar de categoria perquè la Real Societat B era qui havia quedat en millor posició a la fase regular i això és el que preval en cas d’empat. La primera part de la pròrroga passava molt ràpid, sense pràcticament arribades.
A la segona meitat, una centrada des de la dreta dels donostiarres rebotava en l’esquena de Joan Oriol i tocava en la mà de Leal. L’àrbitre xiularia penal i Gibelalde el transformava per apagar la il·lusió de tota Tarragona. El Nàstic ja no tindria temps d’aixecar-se i es quedaria, un any més, amb la mel als llavis.
