El Museu d’Història de Cambrils incorpora una àmfora púnico-ebussitana trobada per uns pescadors
La peça, en un estat de conservació original excepcional, forma part ja de l’exposició permanent del Molí de les Tres Eres
L’exposició del Museu Molí de les Tres Eres compta des d’avui amb una àmfora púnico-ebussitana del segle IV aC, descoberta per uns pescadors cambrilencs. L’excepcional troballa s’ha presentat avui restaurada en un acte al mateix equipament cultural, que ha comptat amb la participació de l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i els pescadors que van trobar la peça, els germans Lluís i Pere Miquel Rebull Gavaldà.
L’àmfora s’ha incorporat a l’exposició arqueològica permanent “Cambrils: els orígens”, dins de la vitrina mural on ja s'hi exposen altres troballes amfòriques submarines, que fins ara eren totes de l’època romana. La peça ha estat restaurada amb cura adherint-li els fragments fracturats i reconstruint alguna de les parts perdudes. En canvi, no se li han retirat les concrecions de mol·luscs marins que amb tots aquests segles se li havien incrustat. Part de l’excepcionalitat de la peça és el seu estat de conservació original. En el moment que els pescadors la van treure del mar, l’àmfora es conservava en un 80%, cosa poc habiutal.
La peça va ser descoberta el gener del 2020 pels patrons de l’embarcació de pesca d’arrossegament ‘Coyote’del port de Cambrils. Mentre pescaven, els germans Lluís i Pere Miquel Rebull Gavaldà van pujar a bord la peça fragmentada. De manera exemplar, en arribar en terra i complint la legislació vigent, els dos pescadors van avisar a la direcció del Museu d'Història de Cambrils, que va desplaçar-se al moll per verificar la troballa. Confirmada la seva antiguitat, l’àmfora va ser traslladada a les dependències del museu, on va romandre a l'espera de legalitzar la seva situació.
El Museu, en compliment de la Llei de Patrimoni Cultural, va comunicar immediatament a la Generalitat de Catalunya la troballa per així començar la tramitació pertinent, que es va veure afectada per l'esclat el març de 2020 de la pandèmia de COVID.
Paral·lelament, des de Cambrils es va documentar aquesta troballa excepcional, gens habitual al nostre litoral. La cura dels germans Rebull a localitzar i guardar l'indret on s'havia fet la descoberta a la mar de l'Ebre, va permetre identificar un ‘thalassònim’ singular per GPS a gran profunditat i ja conegut pels pescadors del Golf de Sant Jordi. Aquest possible origen de la troballa, ara ja és present a la fitxa corresponent de patrimoni i a l'abast per a futurs estudis científics.
L’estudi realitzat va confirmar que es tractava d'un recipient amfòric púnic fabricat a Eivissa al segle IV a.C., és a dir, fa uns 2.300 anys. Tot i mancar-li una ansa i la vora, conservava bona part del cos que presenta una tendència general bicònica que, a la seva part inferior, es tanca amb forma cònica per convertir-se en un pivot o punta buit que no sobresurt del perfil general de la peça.
