El cicle ‘Cambrils Pensa’ dedica una sessió a reflexionar sobre l’eutanàsia i el dret a una mort digna
L’Ateneu Juvenil de Cambrils ha acollit aquest dilluns una nova sessió del cicle ‘Cambrils Pensa’, que en aquesta ocasió ha estat dedicada a un tema tan delicat com necessari: l’eutanàsia i el dret a decidir sobre el final de la pròpia vida. L’objectiu de l’acte, que ha comptat amb una nombrosa presència de públic, ha estat oferir informació rigorosa perquè cadascú pugui formar el seu propi criteri davant d’un debat que sovint es manté en silenci.
La sessió ha estat presentada per Montse Mañé, presidenta del Banc del Temps de Cambrils, i moderada per Isabel Gómez, voluntària de l’Associació Dret a Morir Dignament de Reus. Abans de les intervencions s’ha projectat un documental que introduïa el marc legal de l’eutanàsia a l’Estat espanyol i a Catalunya.
L’activitat ha comptat amb tres ponents. Cristina Vallès, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament, ha defensat el dret de les persones que pateixen de manera insuportable a decidir lliurement sobre el seu final de vida. Per la seva banda, Xavier Busquet, metge de Cures Pal·liatives del PADES Granollers, ha exposat com un acompanyament professional i humà pot garantir confort i dignitat en els darrers moments. Finalment, Joan Domènech, metge i president del Comitè d’Ètica de l’Hospital Sant Joan de Reus, ha abordat els dilemes morals que l’eutanàsia planteja i la responsabilitat col·lectiva en la seva aplicació.
Tot i que l’eutanàsia continua sent un tabú social, la Llei Orgànica 3/2021 ha suposat un avenç llargament reivindicat en defensa de l’autonomia personal en el final de la vida, en línia amb nombrosos països del món. Tanmateix, l’entrada en vigor de la normativa ha generat nous reptes per al personal sanitari, que fins ara no havia incorporat aquesta pràctica en el seu exercici habitual. Durant la sessió s’ha subratllat el paper clau del Document de Voluntats Anticipades, que cal redactar mentre la persona manté plenes facultats per decidir, així com la importància de converses honestes amb els professionals per facilitar el que s’anomena ‘el bon morir’.
