El Camp de Tarragona i l’Ebre perden pes a nivell econòmic i registren el segon pitjor creixement del país

El Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre van tancar l’exercici 2025 com la segona àrea de Catalunya amb un avanç econòmic més feble, superant únicament les comarques dels Pirineus de Lleida. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2026, dirigit pel catedràtic de la UAB Josep Oliver, que ell mateix ha presentat aquest matí a la Cambra de Comerç de Tarragona.
Així, el Valor Afegit Brut (VAB) va pujar un 2,2% al Camp de Tarragona i un 1,3% a les Terres de l’Ebre. Aquestes xifres queden clarament per sota de la mitjana catalana, que es va situar en el 3% gràcies a l’empenta del Pla de Lleida (3,7%) i de l’àmbit metropolità (3,1%).
Tal com ha detallat Oliver, aquest comportament moderat s’explica, en gran part, per la frenada que ha experimentat el teixit industrial a causa de la inestabilitat internacional marcada pels conflictes bèl·lics a Ucraïna i l’Iran i la debilitat de l’economia alemanya. Tot i ser un pilar clau per a la riquesa del sud del país, la indústria tot just va repuntar un 0,1% al Camp de Tarragona i va retrocedir un 1,4% a les Terres de l’Ebre. Dins d’aquest bloc, el sector energètic va registrar pèrdues a totes dues zones: un -0,4% a Tarragona i un -2,4% a l’Ebre.
En contraposició a aquestes dades, el gran motor econòmic del territori han estat els serveis privats, com la logística, el transport, les finances o l’assessorament empresarial, que han crescut per sobre de la mitjana catalana (4,7%). Concretament, aquest àmbit es va expandir un 5,1% al Camp i un 5,7% a l’Ebre. Per al director de l’informe, aquest fenomen evidencia una “transformació” profunda en què les activitats d’alt valor estan rellevant el turisme tradicional com a eix principal del model productiu.
L’anàlisi per comarques dibuixa un mapa a dues velocitats entre la costa i l’interior. Mentre el Baix Penedès encapçala el dinamisme amb una pujada del 3,3%, acompanyat pel Baix Ebre (2,6%), el Baix Camp (2,4%), el Montsià (2,3%) i el Tarragonès (2,2%), les comarques interiors perden múscul econòmic. La Ribera d’Ebre va recular un 0,3% i la Terra Alta va patir una caiguda del 2,3% durant el darrer any.
La perspectiva a mitjà termini confirma aquesta fractura territorial. Si s’observa l’evolució acumulada des d’abans de la pandèmia (2019-2025), el Camp de Tarragona ha aconseguit créixer un 4,4%, però les Terres de l’Ebre són l’únic territori català que encara arrossega números vermells (-3,2%). El llast prové de les fortes davallades acumulades a la Ribera d’Ebre (-23,1%) i a la Terra Alta (-20,6%), colpejades per l’impacte de la sequera, l’encariment energètic i el cost dels adobs en un sector primari i industrial molt exigent.


