Hi ha cançons que neixen per fer ballar els peus i d’altres que busquen sacsejar la consciència.
Planeta Azul, el primer single del disc debut del cambrilenc Joan Marcià, aconsegueix totes dues coses a la vegada. Sota una sonoritat lliure i festiva el cantautor ofereix una peça molt ambiciosa i conceptual dins d'un treball on totes les cançons exploren els temes més profunds de l’ésser humà: qui som, què fem aquí o què passa amb els nostres pensaments.
Amb una ironia intel·ligent, la lletra parla d'un personatge singular, un «guiri de xancleta amb bicicleta», per recordar-nos una veritat inherent a la nostra existència: naixem sense res i marxem sense res, per tant, la vida no és més que unes vacances en aquest planeta blau.
Al centre de Planeta Azul hi ha una idea essencial: restar importància a allò que en tenia i donar-la tota al Ser. Viure l’instant present com una "borratxera eterna", descobrir-se i reconèixer-se en les petites coses, i entendre que la vida va més enllà d’allò que posseïm, pensem o creiem controlar.
La cançó neix dels aprenentatges de Joan Marcià a partir dels ensenyaments de Gururaj Ananda Yogui, transmesos a través del seu mestre directe, Ramán Leonato. D’ell pren l’esperit de l’expressió "so what", convertida aquí en un desacomplexat i alliberador "Me la repampimfla", que donarà nom al treball discogràfic que arribarà després d’aquest primer llançament. No es tracta d’indiferència ni de menysprear la família, els amics o les coses importants de la vida, sinó d’arribar a comprendre-les des d’un lloc més profund: només quan intuïm que la vida és més gran que tot allò a què ens aferrem podem pronunciar aquesta frase amb plenitud.
Irreverent, vitalista i espiritual, Planeta Azul és la carta de presentació perfecta d'un artista que ens convida a despullar-nos de preocupacions, connectar amb el present i gaudir del viatge.