Catalunya bat un nou rècord d'ocupació i s'acosta als quatre milions de persones treballant

Les dades de l’Enquesta de Població Activa del tercer trimestre de l’any confirmen la fortalesa del mercat de treball català, segons ha afirmat el govern català. Així, Catalunya assoleix un nou rècord històric d’ocupació, amb 3.999.900 persones treballant, molt a prop de superar per primera vegada la barrera dels quatre milions de persones ocupades.
L’ocupació continua creixent tant en termes trimestrals com interanuals. Respecte del trimestre anterior, hi ha 2.100 persones ocupades més, mentre que en comparació amb el mateix trimestre de l’any passat l’augment és de 49.300 persones. Això demostra, segons el govern català, la capacitat de l’economia catalana per generar llocs de treball de manera sostinguda malgrat un context econòmic internacional marcat per la incertesa.
Pel que fa a l’atur, tot i l’increment registrat aquest trimestre, la taxa d’atur se situa en el 8,3%, la segona més baixa en un tercer trimestre des de 2007, i 2 punts per sota de la taxa de l’Estat. Aquesta dada reflecteix que el mercat de treball català manté uns nivells d’atur continguts en perspectiva històrica.
Ara bé, no tothom està d’acord amb aquesta valoració positiva. Així, la UGT de Catalunya considera preocupant la dicotomia del model econòmic català, que fa compatibles el creixement de l’atur en 49.300 persones amb el creixement de 53.100 persones ocupades més. Això qüestiona, segons el sindicat, les virtuts del model econòmic actual, en una economia que atrau més població al mercat de treball, però no genera prou oportunitats laborals per absorbir tota la força de treball disponible.
Una valoració que comparteix alguns trets amb la que es fa des de Pimec. El seu secretari general, Josep Ginesta, ha destacat que en un context de creixement econòmic no es pot normalitzar una taxa d’atur tan alta com si no es pogués millorar, ja que afecta la competitivitat del país i identifica problemes estructurals, condicionats per factors com el desajust entre l’oferta formativa i la demanda laboral, entre altres qüestions.
