Cambrils viu un dia inoblidable amb un eclipsi solar total que ja sempre ens acompanyarà

Sovint es fa servir el mot ‘inoblidable’ per a esdeveniments que realment no ho són. Però el que es va viure ahir a Cambrils, l’eclipsi solar total, sí que és mereixedor d’aquest adjectiu. De ben segur que els milers de persones que van presenciar in situ aquest fenomen de la natura al nostre municipi mai no ho oblidaran, per molt de temps que passi.

Com era d’esperar, el punt d’observació oficial, una finca immensa a tocar de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, es va convertir en l’epicentre de la jornada. Com també era d’esperar -perquè era inevitable-, hi va haver aglomeracions, tant de persones com de vehicles. Cap a les 18:30 h es va començar a col·lapsar el trànsit, tant a l’entrada des de l’autovia com des de la carretera T-312, a causa de l’alt volum d’automòbils. L’autopista AP-7 també registrava cues quilomètriques de vehicles que venien des del nord i es dirigien al sud del país.

A poc a poc, la gent va anar entrant i, gràcies a la gran extensió de la finca, tothom va poder seure còmodament on va voler. Moltes persones van portar cadires o tovalloles per seure a terra. La música de Pink Floyd ajudava a generar una atmosfera especial. No era un dia qualsevol, i això es reflectia en l’ambient. També hi va haver molts despistats, com és habitual en aquests casos, que no sabien que calia una entrada per accedir-hi. És per això que al voltant de la finca, als ponts o allà on podien, també s’hi van aplegar molts ciutadans que no es volien perdre l’espectacle.

Moltes de les persones que van accedir al punt d’observació oficial no eren de Cambrils. De fet, gairebé un miler, segons les dades de l’Ajuntament, provenien de Barcelona. Per exemple, en Sergio Gil va venir amb amics i familiars des de Castellbisbal. Van decidir venir a Cambrils perquè tenen família a l’Hospitalet i ja van aprofitar el viatge per passar el dia per la zona. Ara bé, un cop acabat l’eclipsi, van tornar cap a casa.

L’Albert i la Mireia van venir amb la seva filla petita des d’Òrrius, al Maresme. Van fer un viatge de tres hores per no perdre’s l’eclipsi. Van decidir venir a Cambrils perquè tenien un conegut del municipi que els va avisar que existia el punt d’observació. L’Albert i la Mireia van sopar mentre veien l’eclipsi i, un cop es va acabar, van agafar el cotxe i van fer el llarg viatge de tornada.

Per la seva banda, en Jordi és un tarragoní que va decidir venir a veure l’eclipsi perquè la seva parella és cambrilenca i li va semblar un bon pla. Tot i que van haver de patir els tradicionals problemes de trànsit, van arribar a temps per no perdre’s el fenomen.

Quan quedava poc per al moment en què el Sol havia de desaparèixer del tot, la música es va apagar, el cel es va anar enfosquint, la temperatura va baixar de manera sobtada -la qual cosa es va agrair- i el públic, de manera natural, va començar a guardar silenci. Quan va arribar el gran moment, l’eclipsi solar total, alguns van aplaudir, d’altres es van emocionar i, en general, tothom es va quedar sorprès i ho va manifestar, ja que allò era molt més espectacular del que hom es podia imaginar veient fotografies. Va ser poc més d’un minut de foscor, però és un minut que ja formarà part per sempre de les nostres vides.