Asunción Badia: “Les dones van patir una doble repressió durant el franquisme: la política i la de gènere”
L’Arxiu Municipal de Cambrils va dedicar l’article central del número 34 del seu butlletí, publicat el passat mes de juliol, a explicar la repressió de les dones durant la primera etapa del franquisme. En aquesta publicació, la historiadora cambrilenca Asunción Badia va presentar un text titulat ‘Les veus oblidades. Dones represaliades pel franquisme’ que gira al voltant de les dones que van ser perseguides, apallissades, empresonades i fins i tot alguna afusellada. Asunción Badia ha visitat Ràdio Cambrils aquest dimarts per parlar sobre aquesta qüestió.
La historiadora ha afirmat que la repressió que van patir les dones va ser “molt dura” i diferent a la dels homes. I és que el règim no va matar ni molt menys la mateixa quantitat de dones que d’homes, però aquestes van patir el que Badia anomena “repressió poc visible”. Es refereix a la pèrdua dels drets polítics que havien aconseguit durant la República, i al fet que el franquisme les va voler recloure de manera exclusiva dins de l’àmbit domèstic, sempre sota el domini d’una figura masculina. Això també es concretava en accions concretes com escarnis públics. Per tot plegat, Badia conclou que les dones van patir una doble repressió durant el franquisme: la política i la de gènere.
Durant l’entrevista, Badia ha explicat que la seva investigació es va centrar en les dones del Baix Camp, i que això li va suposar revisar milers de documents que es poden consultar a l’Arxiu Històric Nacional de Tarragona. En total, Badia va trobar documentació sobre 107 dones que van ser empresonades al Baix Camp durant els primers anys del franquisme. Un dels casos més impactants per a ella és el d’una dona molt jove que va ser afusellada. En el cas concret de Cambrils, hi ha sis dones que van passar per algunes de les tres presons que hi va haver a Tarragona. Es tracta de Pilar Anselmo, Concepció Gené, Amàlia Carreras, Maria Riba, Maria Soler i Filomena Guinart. Aquesta darrera va ser empresonada perquè tenia un bar i va ser acusada d’acollir ‘rojos’ a l’establiment. El fet que l’alcalde de Cambrils de l’època l’ajudés va possibilitar que només hagués d’estar uns mesos a la presó.
Badia ha admès que durant la seva recerca ha trobat documentació relacionada amb nens i nenes que li han posat els pèls de punta. En un futur seguirà investigant, i té alguns temes al cap. Ara bé, la historiadora té clar que serà una feina molt complicada, ja que encara hi ha molts documents que estan classificats. Al seu parer, això possibilita que no tinguem la veritat sencera de tot el que va passar, ja que hi ha informació sobre les víctimes però no sobre les persones que provocaven els danys.
L’entrevista sencera es pot escoltar a radiocambrils.cat.
