Arqueòlegs de l’IPHES descobreixen importants troballes materials mesolítiques a la zona del Cavet de Cambrils
Les peces que s’han trobat podrien tenir uns 9.000 anys i permetran estudiar un període bastant desconegut a Europa
Cambrils aportarà noves dades científiques sobre el mesolític a Europa. Així ho han afirmat dos arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Josep Maria Vergès i Marta Fontanals, directors de l’excavació d’un jaciment prehistòric a la zona del Cavet. Unes tesis que estan avalades per unes noves intervencions arqueològiques que han posat al descobert material que, pendent d’un estudi més meticulós, podria estar datat al 9.000 aC i que formaria part a un període poc estudiat al nordest de la península ibèrica entre el paleolític superior i el neolític.
Les intervencions arqueològiques al Cavet venen de lluny. Es van començar fa 20 anys, el 2005, tot i que ja es tenien indicis des dels anys 90 de la seva existència. El 2019 es va haver d’aturar l’excavació per la covid i l’any passat es va reprendre amb èxit. En els darrers mesos s’han extret centenars de peces que haurien tingut la funció d’eines per treballar la fusta o la pell i tot en un metre quadrat d’una extensió d’aproximadament una hectàrea de jaciment.
La importància del jaciment rau en que a Catalunya hi ha molt poca informació sobre el mesolític. Eren comunitats que havien viscut principalment a la muntanya, però que per les males condicions climatològiques cap el 8.200 aC es van desplaçar a la costa. Es van establir allí fins que una altra població, aquesta neolítica, va arribar per mar i a Cambrils, molt probablement, va fer desaparèixer els pobladors autòctons.
Marta Fontanals, codirectora del jaciment, ha explicat que a Cambrils ja s’havia aconseguit datar els primers neolítics. En intervencions anteriors a la del 2024 es van excavar sitges on es va trobar molt de material com fusta carbonitzada o petites restes de llavors de cereals amb una antiguitat de 7.500 anys.
Les troballes que s’han presentat avui, doncs, han permès tirar enrere uns 1.500 anys. El director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí ha volgut destacar la importància de la troballa que permetrà un estudi que va molt més enllà de Cambrils. També ha dit que es continuarà excavant el jaciment per aportar més dades a la investigació.
Ara els investigadors de l’IPHES estudiaran tot el material que s’ha trobat i des del Museu d’Història de Cambrils es difondrà la troballa. El primer acte que es farà serà una conferència l’1 d’abril al Molí de les Tres Eres que portarà per nom ‘Escombrats pel Neolític. Les darreres comunitats caçadores i recol·lectores del Camp de Tarragona. Serà a les 19:30 hores i anirà a càrrec de l’arqueòleg i investigador Josep Maria Vergès.
