El suïcidi ha estat de manera tradicional un tema tabú tant a la societat com als mitjans de comunicació. Sempre s’ha evitat parlar sobre les persones que es treuen la vida, sota la idea que parlar del suïcidi podria incitar a que hi hagi més suïcidis. No obstant això, des de fa un temps aquesta premissa ha canviat, i ara es considera que parlar i donar visibilitat a aquest problema és la millor manera de lluitar contra ell.
En aquest context, avui ha visitat el programa ‘El Món de Cambrils’ la Mom Mariné, de 34 anys, i que fins fa poc era veïna de Cambrils. Ha parlat sobre el seu intent de suïcidi, que es va produir el 27 d’octubre de 2019, i com ha pogut superar aquest mal moment a la seva vida. Ho ha fet acompanyat de la seva mare, la cambrilenca Montserrat Boada, sense la qual la Mom ja no estaria entre nosaltres.
La Mom Mariné ha explicat que va començar a pensar en el suïcidi perquè no veia cap altra sortida. La seva vida era un infern, amb un intens dolor físic provocat per un greu dolor mental. Insomni, tremolors, angoixa constant... La Mom ha manifestat que el seu dia a dia era un dolor constant, i va acabar desesperada. A més, ha admès que tenia dificultats per compartir la seva situació amb els amics i la família. La Mom ha assegurat que no sap ben bé quina va ser la gota que va fer vessar el got i la va portar a prendre la decisió de treure’s la vida. En tot cas, considera que no hi ha un únic factor detonant, sinó més aviat un grapat de factors.
Abans d’intentar suïcidar-se, la Mom li va demanar dos cops a la seva mare que l’ajudés a fer-ho. La Montserrat Boada ha dit que ella en cap cas pensava que la seva filla donaria el pas. En tot cas, va ser gràcies a ella, i a les seves sospites, que la Mom es va poder salvar. La Montserrat ha dit que finalment va adoptar una posició ferma i va obligar la seva filla a consultar una professional de la salut mental, encara que ella no volia. Va ser una situació molt dolorosa pels conflictes interns que li causava. La Montserrat té clar que cal parlar del suïcidi de manera oberta perquè és una malaltia com altra. També ha aconsellat a totes les persones que sempre preguntin als seus éssers estimats com es troben i intentin escoltar-los, ja que mai se sap quan poden necessitar ajuda.
Han passat gairebé tres anys des d’aquell dia i la Mom es troba molt bé. Amb dies millors i pitjors, com tot el món, i amb moments de més o menys felicitat, com tot el món. Ara bé, considera que ara és més forta perquè té eines per afrontar els moments de dificultat. Qüestionada sobre què diria a les persones que hagin tingut pensaments suïcides, ha contestat que tothom ha de tenir clar que hi ha eines que poden servir per acabar amb el seu dolor, encara que no les coneguin.
Poden escoltar l’entrevista sencera, en la qual la Mom i la Montserrat expliquen de manera àmplia la seva experiència, en aquest enllaç.