Saber gestionar els diners que tenim en un compte bancari, fer operacions segures amb la banca electrònica, és quelcom que la societat ha d’anar amb molt de compte. Avui, al ‘Món de Cambrils’ hem volgut parlar de seguretat bancària i abordar un tema tant delicat com el “phishing” amb l’advocat i president de la Comissió del dret bancari del Col·legi de l’Advocacia de Tarragona, Joan Andreu Reverter.
El phishing és un delicte per intentar enganyar a les persones que comparteixen informació confidencial com contrasenyes i números de targetes de crèdit. La tàctica més habitual de phishing és la que es produeix quan la víctima obre un missatge pensant-se que prové de la seva entitat bancària en què li demana introduir unes dades, i aquí és quan els delinqüents informàtics aprofiten per treure diners del compte d’una persona.
Reverter considera que no és indispensable, però ha recomanat a les persones víctimes de phishing posar una denúncia als Mossos d’Esquadra un cop se n’adonen que falten diners al seu compte bancari. De fet, l’advocat ha explicat que la responsabilitat en aquests casos decau sempre en el banc perquè és qui disposa de les dades i ha vist que el seu sistema de seguretat ha estat vulnerat o atacat.
L’entrevistat ha afegit que la normativa estatal i europea recull que el banc ha de respondre de la totalitat dels diners que han estat sostrets o de les disposicions o transferències no autoritzades per l’usuari.
Per tal de prevenir aquests casos de phishing, Reverter creu que els bancs haurien de facilitar més informació sobre els riscos que existeixen amb la banca en línia.
Durant l’entrevista Joan Andreu Reverter també ha parlat sobre l’existència d’empreses que capten diners d’estalviadors com si fossin empreses que es dediquessin a la inversió financera. És el que s’anomena ‘xiringuitos financers’. Escoltem Reverter
D’altra banda, l’advocat ha lamentat que en els últims 10 anys hagin tancat fins a un 70% de les sucursals bancàries del Camp de Tarragona. Segons Reverter a les entitats bancàries se’ls ha d’exigir que no deixin de prestar servei en alguns indrets perquè ells van ser els que van ser rescatats en la darrera crisi econòmica.
Poden escoltar l’entrevista sencera aquí.