La Comissió de Territori de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla director urbanístic (PDU) de les activitats de càmping. L’objectiu del Pla és ordenar la implantació de nous establiments perquè es dugui a terme de manera sostenible des dels punts de vista ambiental, social i econòmic. El fet de comptar amb criteris clars per definir els indrets més adequats per acollir aquestes instal·lacions també dotarà de més seguretat jurídica un sector que és clau per al turisme i per a la generació d’oportunitats econòmiques al territori.
Catalunya té actualment 350 càmpings situats en 181 municipis, que ofereixen més de 280.000 places d’allotjament. Es concentren sobretot en les zones de muntanya (Alt Pirineu i Aran o Ripollès) i al litoral (Costa Brava i Costa Daurada, especialment) i tenen un pes molt rellevant en el sector turístic.
Com a exemple del seu impacte en el territori, cal dir que en el 27% dels municipis que compten amb càmpings, les places d’aquests establiments superen la població censada. La superfície mitjana dels establiments també és molt dispar, amb unes 3 hectàrees de mitjana en càmpings de muntanya i unes 7 al litoral. El 90% dels càmpings catalans no superen les 10 hectàrees de superfície.
La legislació actual preveu que els càmpings s’instal·lin en sòls no urbanitzables, però no fixa cap criteri concret sobre com s’han d’implantar o a on. Cal tenir present que, amb el temps, els càmpings han passat de ser establiments amb serveis bàsics per allotjar tendes o caravanes durant períodes curts a oferir unitats d’allotjaments fixes o semimòbils, a les quals se sumen caravanes o tendes permanents. A més, s’han incorporat infraestructures i serveis, com ara piscines i animadors, propis de ciutats de vacances, que busquen atreure usuaris més per la seva oferta que per l’atractiu de l’entorn natural on s’ubiquen.
El Pla director concreta directrius generals que afectaran l’establiment de càmpings arreu de Catalunya; recomanacions per als ajuntaments a l’hora d’autoritzar nous establiments als seus municipis, i també aspectes específics de disseny i ordenació per als nous càmpings. Pel que fa als càmpings existents, el Pla estableix un règim transitori que permet ampliacions sempre que vagin lligades a millorar la qualitat dels serveis i l’adaptació paisatgística de les instal·lacions.