El 23 d'agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 quilòmetres que hi ha entre els tres països i expressar davant de tothom el seu desig d'independitzar-se, cosa que van aconseguir dos anys després. Aquella protesta va rebre el nom de la Via Bàltica. I ‘La Via Bàltica’ és el títol que ha escollit el tortosí Jordi Arrufat pel seu llibre, que tracta sobre aquella històrica cadena humana, i que es presenta avui al Centre Cultural de Cambrils a partir de les 20 h del vespre.
Jordi Arrufat, que és politòleg i treballador del Diplocat, ha explicat en una entrevista a Ràdio Cambrils que l’origen del seu llibre es troba en el periodista letó Otto Ozols, que va transitar els 400 quilòmetres de la Via Catalana a peu i va intentar explicar al seu país el sentiment que es vivia a Catalunya. Arrufat va voler retornar aquest “favor”, per la qual cosa l’any 2018 va recórrer els gairebé 700 quilòmetres de la Via Bàltica en 31 dies, es va entrevistar amb moltes persones i va intentar comprendre la idiosincràsia de les repúbliques bàltiques. Arrufat ha dit que quan va fer aquest recorregut no sabia que acabaria escrivint un llibre. El seu objectiu és fer un homenatge a les persones que van participar a la Via Bàltica, i donar a conèixer les repúbliques bàltiques als lectors catalans, ja que són uns països força desconeguts.
Sobre la Via Bàltica, Arrufat ha admès que durant el seu viatge li va sorprendre molt que la gent jove no valora la importància històrica que va tenir aquell moment i el coratge que van demostrar milers de persones per dur-la a terme en un context complicat. Qüestionat sobre les similituds entre la Via Bàltica i la Via Catalana, Arrufat ha dit que tots dos moviments van ser un èxit en el sentit que van servir per donar visibilitat al desig d’independència dels respectius pobles. Pel que fa a les diferències, n’hi ha dues de molt importants: que la Via Bàltica es va aconseguir organitzar sense Internet i que només dos anys després de fer-se ja es va assolir la independència.
Per altra banda, Estònia, Letònia i Lituània viuen moments complicats degut a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i de fet són els països que més estan ajudant l’exèrcit ucraïnès. Fins i tot s’han promogut crowdfundings populars per comprar drons i cedir-los als ucraïnesos. Degut a la seva proximitat geogràfica i al seu passat soviètic, la seva situació és complexa. En aquest sentit, Arrufat ha destacat que estan molt preocupats per la possibilitat que esclati una guerra híbrida, que portaria els russos a atacar i intentar destruir els seus sistemes informàtics més bàsics.
L’entrevista sencera es pot escoltar en aquest enllaç.