José Manuel Villarejo ha tornat a fer unes declaracions que han provocat un terratrèmol a la política catalana. L’excomissari ha dit en la seu de l’Audiència Nacional, durant el judici del ‘Cas Tàndem’, que el Centre Nacional d'Intel·ligència estava darrera dels atemptats de Barcelona i Cambrils que van tenir lloc el 17 d’agost de 2017. Amb el seu inconfusible estil, l’excomissari ha assegurat que el 17A va ser “un error greu” de l’antic director del CNI, Félix Sanz Roldán, que “va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya”. Cal recordar que els atemptats van tenir lloc unes setmanes abans de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Escoltem la declaració de Villarejo.
No és la primera vegada que Villarejo es pronuncia en aquest sentit. De fet, el gener de 2021, en un altre judici en què declarava com a acusat, l’excomissari va afirmar que el Centre Nacional d'Intel·ligència sabia que existia un possible risc d’atemptat a Barcelona, però no va fer cas a la font que havia donat la informació.
Les declaracions de Villarejo han obert la capsa dels trons i han generat multitud de reaccions en la política catalana. Cal destacar que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha demanat als serveis jurídics de la Generalitat que estudiïn aquestes declaracions i les accions legals pertinents que es puguin emprendre. Així mateix, ha exigit al govern espanyol les investigacions pertinents sobre les declaracions i les eventuals responsabilitats que puguin suposar. El president Aragonès ha reclamat que es conegui la veritat, per les víctimes, pels catalans i catalanes i per tots els qui estan al costat de la pau i la democràcia. A nivell de partits, tant ERC com JxCat han demanat a Pedro Sánchez que doni explicacions i que s’obri una comissió d’investigació.
Per la seva banda, Jaume Alonso-Cuevillas, que a banda de ser diputat de Junts va ser l’advocat de l'acusació particular en el judici dels atemptats, ha admès que és difícil saber quan Villarejo diu la veritat i quan no però ha recordat que no és la primera vegada que insinua que el CNI coneixia la possibilitat d’un atemptat a Catalunya.
Cal recordar que com a conseqüència dels atemptats van morir 16 persones i van resultar ferides unes 150 més. Una de les víctimes mortals va ser una veïna de Saragossa que estava passant uns dies de vacances a Cambrils amb la seva família.