El 4 de novembre de 1622 Montbrió se separava de Cambrils. Ho va poder fer gràcies a la signatura d’un document que reconeixia la independència municipal i que va ser rubricat pels dos municipis afectats. S’acabava d’aquella manera amb molt segles de descontent i, fins i tot, males relacions entre els habitants de totes dues poblacions.
El document es va anomenar ‘El Llibre de la Concòrdia’ i s’ha convertit en l’acte fundacional de l’actual Montbrió del Camp. Un document que fa pocs dies va complir 400 anys, en concret el dia 4 de novembre, i que ha estat el tema de l’espai 'Patrimoni col·lectiu' d’aquesta setmana conduit pel responsable de l’Arxiu Municipal de Cambrils, Pedro Otiña.
Amb motiu de l’efemèride, l’Ajuntament de Montbrió del Camp recentment ha editat el llibre ‘La Concòrdia entre Cambrils i Montbrió.1622’. Pedro Otiña ha convidat per parlar del document Txell Blay, una de les coautores del llibre i professora de Llatí, Grec i Cultures Clàssiques de l’Institut Cambrils.
L’arxiver cambrilenc ha explicat, en primer lloc, que Montbrió va passar a pertànyer a Cambrils per unes donacions de terres als repobladors de Cambrils durant el segle XII.
Unes donacions que mai es van pair des de Montbrió i queda molt clar al document de 1622 on es pot llegir que les desavinences entre els uns i els altres eren constants. Meritxell Blay n’ha llegit un fragment en el qual es diu que els rancors i les baralles eren constants.
‘El Llibre de la Concòrdia’ es va signar a l’església de Nostra Sra. de Gràcia de Cambrils i també a l’església parroquial de Montbrió. Ho van ver els síndics i jurats de les dues viles, juntament amb els testimonis i els notaris que van donar fe pública a l’acte i als acords que es van arribar. D’aquesta manera es va posar punt i final als enfrontaments entre ambdós municipi.