Guillermo Mena i Nerea Becerra, ambdós doctors en nutrició i metabolisme de la URV i membres del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, han volgut compartir amb Ràdio Cambrils aquest article centrat en els aspectes nutricionals de les persones que hagin donat positiu per la Covid-19. Guillermo Mena és també un dels responsables del programa ‘Sal i pebre’ que emet aquesta casa. En aquest escrit, que a continuació reproduïm de manera íntegra, corregeixen una informació sobre nutrició que es va donar en un popular programa de televisió:
'Aclariments sobre nutrició en pacients contagiats de Covid-19'
Durant aquestes setmanes de confinament hem pogut veure com la pandèmia de la Covid-19 ha anat millorant a poc a poc a Espanya. Diàriament s'emet una gran quantitat d'informació a través dels mitjans de comunicació que, de vegades, ja sigui per falta de material o de temps, no acaba d'estar contrastada a nivell científic. La manca d'informació verídica pot causar confusió en la població, sensible a hores d'ara per l'elevat nombre de contagis que encara persisteixen al nostre territori.
El passat divendres 24 d'abril es van emetre unes recomanacions nutricionals a través d'una important cadena de televisió pública sobre com els pacients contagiats de la Covid-19 havien d’alimentar-se. Alguns dels consells van ser menjar entre sis i deu vegades al dia, alimentar-se de pa, fruita, nata, galetes, cacau, mel, pasta, arròs i llegums, beure molta aigua, prendre dos ous a el dia i menjar arrebossats.
Les recomanacions que es van donar com a missatge per a tota la població sembla ser que es van extrapolar de forma errònia d'un comunicat d'una important societat científica d'endocrinologia i nutrició.
Aclariments importants
Els pacients hospitalitzats amb desnutrició o bé amb anorèxia (és a dir, pèrdua de gana) tendeixen a disminuir dràsticament les calories de la seva dieta, i aquesta situació clínica pot empitjorar el seu estat de salut. Per aquest motiu hi ha diferents estratègies nutricionals per incrementar la densitat energètica de la dieta (com una elevada aportació de calories en poc volum d'aliments) i fer-la així mateix més atractiva. Algunes d'aquestes pautes són incrementar el consum d'oli d'oliva verge per cuinar, els fruits secs, aliments densos en macro i micronutrients com les llegums i els lactis sencers o utilitzar coccions que, generalment, tenen una major acceptació al paladar, com per exemple els sofregits.
És molt important que aquestes recomanacions no se segueixin per la població general, es a dir, persones sanes no hospitalitzades i sense desnutrició o anorèxia. Els equips de suport nutricional dels hospitals estan treballant en aquests moments per donar, dins de les seves possibilitats, la millor alimentació possible als pacients ingressats i contagiats per coronavirus, tenint en compte les comorbiditats de cada pacient per separat. Per exemple, si la persona ingressada pateix d'obesitat o de diabetis, la seva alimentació anirà d'acord amb les recomanacions descrites per al tractament i control de la malaltia.
Tenint tot això en compte, val a dir que una vegada més les recomanacions confuses que s'han donat des de la cadena de televisió pública es podrien haver solucionat contrastant la informació amb l'assessorament d'un dietista-nutricionista, l'únic professional sanitari amb titulació universitària capaç d'incidir en la salut de les persones a través de la modificació de l'alimentació. El suport nutricional per als pacients infectats de Covid-19 és essencial, i malauradament la gran majoria dels hospitals de l'estat no compten en la seva plantilla de treballadors amb la figura de l'especialista en qüestió. I això que ja s’ha demostrat amb dades cientificotècniques que es tracta d’una inversió que suposa una disminució de la despesa sanitària en la sanitat pública.
Guillermo Mena i Nerea Becerra