Cambrils disposa d’un llistat de ciutadans il·lustres importants nascuts al municipi que donen nom a equipaments i, fins i tot a carrers. Dir Vidal i Barraquer, Josep Salceda i Castells o Antoni de Gimbernat, avui en dia és també pensar en una escola, la biblioteca o l’Hospital Lleuger. Doncs bé, aquesta setmana el responsable de l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cambrils, Pedro Otiña, s’ha aturat en un d’aquests personatges cèlebres a l’espai Patrimoni col·lectiu d’aquesta casa. Ha parlat de la figura del metge Antoni de Gimbernat i ho ha fet amb un altre doctor cambrilenc, Pere Mestres-Ventura. Tots dos han conversat sobre medicina, en general, i també en particular de Cambrils i s’han aturat al segle XIX, moment en què la medicina i la ciència es van donar la ma una vegada més amb el descobriment de les bactèries i la investigació de les vacunes.
Pere Mestres-Ventura va ser durant molt anys director del departament d’Anatomia de la Universitat de Saarland, d’on encara és professor emèrit. També ha escrit molt i una de les seves darreres aportacions ha estat el suplement de la Revista Cambrils “100 anys de metges de Cambrils 1875-1975”. Aquesta setmana a El món de Cambrils ha explicat que Antoni de Gimbernat va influenciar-se molt de la Il·lustració francesa.
Pere Mestres comenta va ser Gimbernat qui va aconseguir que els metges siguin llicenciats en medicina i cirurgia. Un fet que només passa aquí, a cap lloc més del món i des del segle XIX.
Pedro Otiña i Pere Mestres, però, també han aprofundit una mica en la vida i professió d’un altre metge. S’han referit a Pau Riba i Rovira que va estudiar a la facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, també al segle XIX i que va exercir a Cambrils en un moment en què la professió no era només veure els pacients a la consulta.
Poden escoltar la conversa completa entre Pere Mestres i Pedro Otiña a l’espai Patrimoni col·lectiu d’aquesta setmana.