El còlera i l’anomenada ‘grip espanyola’ han estat dues grans pandèmies que també van afectar al seu moment Cambrils. El còlera va ser especialment virulent durant el segle XIX i va provocar una gran mortalitat al nostre municipi. I el mateix va succeir amb la mal anomenada ‘grip espanyola’ després de la primera guerra mundial. Aquestes dues epidèmies han estat el tema que ha triat avui el responsable de l’Arxiu Municipal, Pedro Otiña per tractar a l’espai Patrimoni Col·lectiu d’aquest dilluns 30 de març.
El còlera, ha explicat Pedro Otiña, va tenir diverses repuntades durant tot el segle XIX. La que va afectar més directament a Cambrils es va produir l’any 1854 i possiblement ha estat la pitjor que ha patit aquest municipi pel gran nombre de persones que van morir. La malaltia la va propagar l’exèrcit que en aquells moments acampava fora vila, fruit de la segona guerra carlista. Les úniques persones que van entrar al poble van ser les dones dels oficials, però no es va poder aturar el contagi. L’arxiver destaca que els militars malalts es van portar a l’ermita de la Mare de Déu del Camí. En aquells dies van morir 202 persones.
L’altra gran epidèmia que ha patit Cambrils és la ‘grip espanyola’ que es va produir després de la segona Guerra Mundial, ja al segle XX. Aquesta pandèmia, que va afectar tot el món, va obligar a les autoritats del moment a prendre mesures per evitar el contagi. Entre aquestes hi havia l’aïllament dels malalts, la desinfecció de la seva roba i la intensificació de la neteja dels espais públics. Pedro Otiña assenyala que no es va poder aturar. Per això, posteriorment a Cambrils es van reduir els actes massius, es van tancar les escoles i els establiments públics. També es va demanar que es fessin pocs actes litúrgics.
Poden escoltar el Patrimoni Col·lectiu d’aquest dilluns clicant aquest enllaç.
Imatge: Un hospital de campanya durant l'epidèmia de 1918. Font: Viquipèdia