La guerra que enfronta des de fa un mes i mig Rússia i Ucraïna ha tornat a posar damunt la taula el debat del relat comunicatiu, del llenguatge que utilitzen els dos bàndols i la desinformació, tot i que l’opinió pública té un accés com mai havia tingut abans a les notícies que arriben del país atacat.
Les xarxes socials i els diaris digitals s’han afegit als mitjans tradicionals de premsa escrita, ràdio o televisió a l’hora d’informar sobre què està passant a les ciutats atacades. Són constants les informacions que arriben del front, però també són molts els missatges que s’escolten i llegeixen diàriament i que són emesos pels dirigents polítics. Estem assistint a una nova forma de comunicar i també de manipular. Així ho ha expressat la investigadora dels Estudis de Comunicació de la URV, Carlota Moragas, en una entrevista a El món de Cambrils.
Notícies a cop de titular sensacionalista per ser consumides de forma ràpida a les xarxes socials, informacions falses amb l’únic objectiu de manipular, relats superficials, tot això dificulta una bona informació. Per això, Carlota Moragas opina que els mitjans de comunicació han de ser crítics perquè una de les seves funcions és la de fiscalitzar.
Un dels grans problemes d’avui en dia és identificar una notícia real d’una d’inventada, les notícies falses, o com es coneix avui en dia les ‘fake news’, per tal de manipular en benefici d’interessos concrets que poden ser d’índole molt diversa. Cada dia costa més discernir entre unes i altres. La investigadora de la URV, però, comenta que hi ha diversos mecanismes per detectar-les. El principal contrastar el que es llegeix o s’escolta i anar a buscar la font.
Poden escoltar l’entrevista completa a Carlota Moragas clicant el següent enllaç.