La pandèmia del coronavirus no ha estat l’única que ha viscut la societat al llarg de la seva història i Cambrils tampoc ha estat una excepció. A més, les malalties s’han viscut i afrontat de diferents maneres i segons cada moment. Avui a l’espai Patrimoni Col·lectiu el director del Museu d’Història de Cambrils, Gerard Martí, ens en ha comentat una de molt concreta que es va produir l’any 1854. Una epidèmia de còlera que va aparèixer un any abans a l’Índia i que va arribar a Cambrils a través d’un destacament militar fruit de la segona Guerra Carlista. Els militars que emmalaltien es portaven al Santuari de la Mare de Déu del Camí, convertit en hospital, i van contagiar un Cambrils que en aquell moment comptava amb unes 2.000 persones. Martí ha explicat que el poble va reaccionar traient la Mare de Déu en processó.
De fet aquestes accions ja s’havien dut a terme en altres ocasions. El director del Museu ha assenyalat que, per exemple, se sap que el 1633 també es va treure la verge per demanar-li que plogués en un moment de sequera. Així mateix, està documentat, gràcies a l’historiador Serra i Dalmau, que la Mare de Déu va tornar a sortir en processó el 1885.
Les creences religioses al llarg de la història també han propiciat pregàries molt concretes. És el cas de les novenes, nou dies de pregària per demanar ajut a la Mare de Déu. La novena que cada any es fa, encara ara, a Cambrils, per la celebració de la festivitat de la Mare de Déu del Camí n’és un exemple. Es tracta d’una pràctica documentada durant l’epidèmia de còlera que hem esmentat.
I les persones que queien malaltes i es curaven, de vegades, portaven un exvot a la verge, un objecte que s’oferia a la Mare de Déu en agraïment a haver pogut superar un problema, per exemple de salut. Al Museu de Cambrils n’hi ha un, del segle XX. Gerard Martí l’ha descrit. És una cinta on es pot veure brodat el nom J. Pujol i una imatge de la Mare de Déu del Camí en color.
Poden escoltar el podcast complet de Patrimoni Col·lectiu clicant aquí.