L’edifici de l’antiga estació de Cambrils ja està pràcticament tot enderrocat. Aquest dimarts al migdia només quedava en peu una de les façanes laterals on encara es poden veure les rajoles de ceràmica amb el nom de Cambrils, el senyal que indicava als viatgers que ja havien arribat a aquest municipi quan la línia estava en ús.
L’enderrocament d’aquest edifici és la primera fase d’una intervenció urbanística de molta envergadura que l’Ajuntament de Cambrils vol tirar endavant a mig termini i que pretén obrir el barri de l’Estació al mar. D’aquí uns dies, quan s’hagin acabat els treballs de demolició, el consistori traurà tota la runa i deixarà el solar net per evitar accidents i que algú prengui mal. A partir d’aquí, el solar quedarà preparat perquè comenci la segona fase, i definitiva, que serà la que permetrà l’obertura definitiva de l’espai que ha quedat lliure cap la zona marítima.
Un enderrocament que ha resultat conflictiu des del moment en què es va anunciar el posicionament de l’equip de govern format per Nou Moviment Ciutadà, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Ciutadans i el Partit Popular. Un grup de defensors i partidaris de conservar l’edifici i donar-li un ús social van constituir la Plataforma Conservem l’Estació de Cambrils amb la voluntat de frenar el seu enderrocament. Ignasi Martí, un dels seus portaveus, manifestava aquest dilluns que s’hagués pogut obrir un espai a la ciutadania, alhora que es mantenia i guanyava un edifici per als cambrilencs del futur.
Sobre la controvèrsia entre els partidaris d’enderrocar-la i els que advocaven pel seu manteniment es va manifestar l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, durant el programa especial que va fer Ràdio Cambrils el dia de Sant Jordi. L’alcalde va dir que tothom sabia quina era la intenció del govern municipal i que els tempus administratius s’han de complir.
D’altra banda, els partits de l’oposició, Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Cambrils, així com d’altres sense representació municipal com Podem han estat bel·ligerants intentant que l’edifici, finalment, no es tirés a terra apel·lant al seu valor històric i emblema d’un barri.