La Torre del Llimó acollirà aquest dissabte l’acte per commemorar el Setge de Cambrils

La Torre del Llimó acollirà aquest dissabte l’acte per commemorar el Setge de Cambrils

La Festa Major de la Immaculada encara la seva recta final aquest cap de setmana i ho fa amb un dels moments més esperats: la commemoració del Setge de Cambrils de 1640. Aquest acte institucional es portarà a terme demà dissabte a partir de les 18 h al pati de la Torre del Llimó. Cal recordar que enguany hi ha diverses novetats, entre les quals el canvi d’ubicació, ja que l’acte es realitzava habitualment a la plaça del Setge. El nou escenari permetrà que el públic pugui seure i afavorirà el seguiment per part del públic de les intervencions sobre aquest episodi històric, segons es va destacar des de l’Ajuntament el dia de la presentació de la festa major d’hivern.

La convidada del Setge d’enguany serà la rectora de la URV, Maria Josep Figueras Salvat, que farà un parlament institucional juntament amb l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. Posteriorment, el rapsoda Josep M. Puig Baiget llegirà el poema ‘L’ombra de Jacint Vilosa’ de Ventura Gasol, acompanyat pel xelo d’Olga Prats Carriga. Després de l’actuació de la Coral Verge del Camí, el Seguici festiu farà el recorregut fins a la plaça del Setge, on l’alcalde i les pubilles faran l’ofrena de les corones florals i es cantarà el Cant dels Segadors. Hi participaran a l’acte el Ball de Bastons de Cambrils, La Colla Gegantera Tota l’Endenga amb els Gegants del Setge i els timbalers de la Farnaca i el Ball de Diables.

Per altra banda, cal destacar que, com és habitual, l’Assemblea Nacional Catalana de Cambrils farà una ofrena floral a les persones mortes durant el Setge de Cambrils. Serà el diumenge a les 12 h a la plaça del Setge i comptarà amb la participació de l’historiador i músic Àngel Vallverdú.

El setge de Cambrils del 12 de desembre de 1640, emmarcat històricament en la Guerra dels Segadors, és la pàgina més brillant i gloriosa de la història local però també la més tràgica i dolorosa. Es tracta d’un episodi en què van morir més de 700 persones, incloses les autoritats del moment a Cambrils, desprès d’haver resistit durant dos dies l’atac de les tropes espanyoles de Felip IV dintre del perímetre emmurallat.