La construcció del Port de Cambrils va ser l’obra més important i emblemàtica que va tirar endavant la Segona República al municipi. Aquesta tardor es compleixen 88 anys de l’inici d’una infraestructura que va protegir de forts temporals les embarcacions i cases que estaven a primera línia de mar. Una obra que va ser defensada pel ministre català Marcel·lí Domingo i que també va rebre l’impuls dels germans Vidal i Barraquer des del territori.
Una obra, però, que va trigar en arribar. Les primeres passes es van començar a fer l’any 1911, després del fort temporal en què van morir 11 cambrilencs i que va aixecar, un cop més la veu d’alarma a la platja. Sis anys després es va autoritzar que es fes un port que es convertís en un refugi per a les embarcacions. Així ho ha explicat el responsable de l’Arxiu Municipal de Cambrils, Pedro Otiña, al nou capítol de l’espai Patrimoni col·lectiu d’aquesta setmana
El projecte que, finalment, va veure la llum va ser el de l’enginyer de la Junta de las Obras del Puerto de Tarragona, Francisco Gómez de Membrillera. Es va aprovar l’any 1932 i la primera pedra del futur port es va col·locar el 1933.
Aquest projecte, de tota manera, arribava després d’altres tres fallits. El primer, obra de Manel Corsini, es va presentar el 1917. El segon, de Francesc Monarés, data del 1921 i el tercer el va dibuixar Francisco Gómez de Membrillera el 1928. Aquest darrer tampoc va fructificar, però sí que ho va fer el quart que també el va presentar Gómez de Membrillera, com hem dit, el 1932.
Poden escoltar el capítol complet de Patrimoni col·lectiu parlant de la construcció del port cambrilenc clicant el següent enllaç.